Cabòries aborígens
,
07/11/2011
Coses de la vida

Bicicleta, bicicló, sec o rapitenc... lo vermut a les Terres de l'Ebre

Si haguéssem d'avaluar l'arrelament d’una beguda a un territori en funció dels noms que rep, a les Terres de l’Ebre podríem dir que el vermut està molt arrelat. A Benifallet li diuen sec; al Pinell de Brai, bicicleta o bicicló, depenent de si se servix amb copa o amb got de tub; i a la Ràpita (i a tot arreu), rapitenc.

Jo ja fa temps que li estic agafant el gust a fer el vermut. Això no vol dir únicament prendre alguna cosa abans de dinar, no val prendre's una cervesa i unes pataques. Fer el vermut és quedar amb els amics abans de dinar i beure's un vermut – amb sifó o no – acompanyat d'un variadet de musclos, catxels i unes olivetes. Un autèntic plaer!

A més, penso que el vermut és una de les poques coses que no poden fer-se a casa, sota cap concepte. Si no és per raons de força major, ha de fer-se a un bar que conserve un aire d'antiga taverna o de bodega, al mercat, a una terrassa...

Però darrerament, aquest plaer es veu pertorbat per una qüestió que em té intrigat. No aconsegueixo que ningú m'explique per què a les Terres de l'Ebre li diem rapitenc al vermut. Les darreres setmanes ho he preguntat a tothom (i quan dic tothom vull dir molta gent, en tinc testimonis) però no me n'he sortit. La gent de la Ràpita (sense Sant i sense Carlos), amb qui he parlat, només sap dir-me que els agrada molt beure'n, també m'han aconsellat alguna taverna, però res més... i als bars on vaig tampoc no m'ho saben dir.

He descobert altres coses, com que la Fatarella és el poble on més litres de vermut per habitant es beuen (segons fonts gandesanes corroborades per aborígens de la Fatarella) o els secrets i orígens del vermut, a través d'una enòloga del Priorat. Però continuo sense saber per què li diem rapitenc...

De ben segur que trobaríem moltes altres maneres d'anomenar aquest vi aromatitzat amb donzell, que durant segles ha servit d'aperitiu i que, com totes les coses bones, ara torna. Seria una llàstima perdre esta riquesa lingüística que tenim al territori, vos proposo que m'ajudeu a fer una llista dels noms amb què anomenem al vermut i, ja que hi som, també podem compartir llocs on fer-lo. Què vos sembla, vos hi apunteu?

Properament aniré a la Ràpita, a vore si algú me'n sap dir alguna cosa!

Au, a la faena:

comença l'Operació Rapitenc!

A través del Twitter podeu participar al hashtag: #OperacióRapitenc

Foto: Taverna La Pica (Roquetes)

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més