Cabòries aborígens
,
01/11/2011
Coses de la vida

La Castanyada, lo Halloween i altres cabòries

De camí cap a les Barcelones, mentre acabo de pair la castanyada al bus, vaig pensant en com ha anat el cap de setmana. Justament divendres, quan vaig arribar a les Terres de l’Ebre vaig posar-me molt content per diferents motius, alguns dels quals han anat caent a mesura que passaven els dies. Arribar a casa, trobar-me a Alfredo passant amb el cotxe i els altaveus anunciant la manifestació en defensa de la salut a les Terres de l’Ebre, els comerços plens de cartells, o les xiquetes i els xiquets anant a escola amb disfresses per a celebrar la castanyada... Vaig sentir que tot estava al seu lloc, m’agradava pensar que continuem sent un territori combatiu i que, alhora, defensa i conserva les seues tradicions i la seua identitat.

Però esta imatge bucòlica potser només era un miratge, el Halloween també ha arribat a les nostres comarques, potser per a quedar-s’hi si no ho aturem.

El dilluns al vespre va ser el moment més tens de tot el cap de setmana, vaig començar a creuar-me colles de xiquets i xiquetes disfressades com si Roquetes fos Brooklyn i les nostres tradicions haguessen quedat reduïdes al sentimentalisme d’uns quants. Van tenir sort, a la ràdio del cotxe sonava Joan Miquel Oliver i vaig poder reprimir l’instint natural d’atropellar-los. Això sí, el meu twitter va començar a traure fum i vaig exiliar-me amb la meua colla a celebrar la castanyada entre oliveres, tal com fem des de fa molts anys.

Un cop processada l’enrabiada inicial penso que hem de començar a pensar què fem amb la Castanyada, perquè tal com la tenim ara, el Halloween ens està guanyant la partida. Brian Cutts em comentava avui que fa anys a molts llocs se celebraven festes més animades on, a més de moscatell, panellets, castanyes i moniatos també hi havia elements relacionats amb les bruixes i els esperits, fins i tot hi havia carbasses. També en parlava el blocaire Manel Zaera, al seu apunt d’ahir, i comentava que fins i tot la tradició de les carbasses potser no és tan importada com ens pensem.

Hi haurem de pensar i recuperar tots aquells elements de la Castanyada que ens permeten fer i conservar una festa pròpia, atractiva per a les generacions que pugen, fins i tot potser haurem de fer alguna concessió... això sí, tal com hem acordat al bus: el nom no és negociable i el trick or treat ha de desaparèixer.

Fora les festes d'ocupació!

#ésCastanyada

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més