Cabòries aborígens
,
10/11/2012
Coses de la vida

Passeu-me la bóta i seguiu tocant!

Fa un parell de setmanes l’històric grup de música tradicional Al Tall va anunciar que plegava veles després de 38 anys de lluites i cançons arreu dels Països Catalans.

Jo vaig conèixer Al Tall - com tantes altres coses bones - amb la colla de grallers de Jesús, d’això ja deu fer més de quinze anys però encara me’n recordo com si fos ahir. Aprendre a tocar el Cant dels Maulets, descobrir la nostra història amb el Romanç de sec, demanar als amics més grans que em gravessen cassets,  o també el primer concert - un 25 d’abriI - des del sofà de casa seguint la retransmissió en directe des de la Plaça de Bous de València.

Gràcies al grup liderat per Vicent Torrent i Manolo Miralles moltes generacions de joves hem descobert el nostre país (sencer, de Salses a Guardamar i fins a Maó), hem pres consciència i ens hem compromès. Hi ha molts grups que han estat influents políticament a través de la seua música i les seues cançons, però crec que cap altre ha contribuït tant en posar els fonaments de la nostra consciència com a poble.

Les seues cançons  (i alguns himnes) ha actuat d’antídot contra la desmemòria i l’oblit. Des de Jaume I a Basset i els Maulets, la lluita antifeixista i l’assassinat de Miquel Grau, l’any 77. Però també ens han connectat amb el nostre present, la renúncia a la llengua, el despotisme institucional o la defensa del territori. A nivell musical, la seua tasca ha estat imprescindible per a la recuperació la nostra tradició, ens l’ha fet accessible i l’han dignificat.

Evidentment, em sap molt greu saber que no tornaré a viure concerts memorables com el de fa 3 anys a Perpinyà - denunciant dels 350 anys del Tractat dels Pirineus –però ens queden desenes de cançons i un grapat de grups que segueixen el seu exemple i compromís.

Ens veiem al concert de comiat i homenatge, perquè per força ha d'haver-hi un comiat a l'alçada d'aquests mestres.

Gràcies Al Tall!

Notícia: Al Tall s'acomiada amb una gira que començarà el 29 de desembre a Morella

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més