Cabòries aborígens
,
12/07/2018
Coses de la vida
Monument franquista de Tortosa
Foto:
La Marfanta

Segur que tomba!

La nova alcaldessa afirmava, fa només unes setmanes, que el Govern tindria altres maldecaps abans que el monument feixista que tenim clavat al mig de l'Ebre. Però havia de passar. Era qüestió de mesos que algú afrontés amb valentia allò que l'Ajuntament de Tortosa no volia assumir.

Ha estat una agradable constatació que la memòria i la dignitat de les víctimes de la dictadura siga una de les prioritats d'aquest Govern, només així podem construir una societat més justa i democràtica. L'anunci de la nova llei de memòria pot ser una oportunitat per a corregir un error que dura massa anys, no podem permetre'ns deixar-la passar.

El monument franquista de Tortosa és l'espill de les nostres contradiccions, com a país, però també com a territori. No es pot qüestionar el Valle de los Caídos, l'existència de la Fundación Francisco Franco o l'herència franqusita que supuren les estructures de l'Estat espanyol i, alhora, voler mantenir un monument feixista, per no sé quines pors i vergonyes no explicades. Cal una profunda reflexió sobre el franquisme, i assumir el paper que va tenir-hi cadascú, segurament això explicaria moltes de les reticències que hi ha encara avui.

Recordo que en una ocasió l'anterior alcalde em va recriminar que opinés sobre el monument. Ser de Roquetes m'impedia opiniar, es veu. Més enllà de la celebrada Festa del Renaixement, o altres esdeveniments on Tortosa vol exercir de capital, cal que algú es planteja seriosament el rol de la ciutat, el seu passat, les relacions de poder amb el règim franquista o el caciquisme i, sobretot, quin paper volen jugar d'ara endavant, només així podrà assumir la capitalitat i el lideratge que el territori necessita. 

Segurament els propers mesos viurem alguns exercicis de filibusterisme per a evitar assumir errors i responsabilitats, potser algú encara voldrà evitar la retirada del monument. Estarem atents. També cal que recordem i reconeguem el treball que s'ha dut a terme des de la socitetat civil per no oblidar ni afluixar en la denúncia del franquisme. Caldrà seguir-ho fent, perquè encara ens queda molta faena!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Mig dia de cabòries i l'altre mig comptant kWh, € o CO2 a la UPC. Visc les Terres de l'Ebre, resideixo a Ca la Feliu.

Jo també vull apostatar
26/06/2011
Llegir més
Quants anys, quantes lluites i quantes cançons!
13/04/2011
Faena feta, ara toca esperar que arribi Sant Jordi i comprar-lo!
Llegir més
Jóvens, participació i criminalització
05/04/2011
Llegir més
Els símbols de Franco.
31/03/2011
Demà a les 19:30h, a la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, s’inaugurarà l’exposició Símbols de Franco del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Ha estat una iniciativa de la Comissió per a la retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa i espero que serveixi per a reflexionar sobre què cal fer amb la gran quantitat de símbols franquistes que encara hi ha als carrers del nostre país, 35 anys després de la mort del dictador.
Llegir més
La premsa i el negoci nuclear.
27/03/2011
Llegir més
Post post-Fira de l'Oli (una setmana després de la Fira de l'Oli de Jesús)
20/03/2011
No recordo quants anys deu fer de la meua primera vegada – dotze o tretze em sembla – i des de llavors, cada darrer cap de setmana de febrer, tinc una cita ineludible. La Fira de l'Oli, amb la Trobada de Gralles i Dolçaines dels Països Catalans i, des de l'any passat, la Trobada de cant improvisat fan un dels caps de setmana més intensos i xaladors de l'any. Ja ha passat una setmana però alguns encara n'arrosseguem les conseqüències físiques, però també les emocionals. I és que la Fira de l'Oli són moltes coses, és festa, música tradicional, jotes, gralles, dolçaines, xalera, baldanes i garnatxa, està clar, però és més que tot això, molt més. També és viure la nostra cultura d'una manera intensa, desenfrenada i desacomplexada. M'encanta com ho van descriure els membres del Belda i el conjunt Badabadoc al seu bloc: “Un cop a Jesús, vam poder comprovar el costat salvatge de la gent de les Terres de l'Ebre, ens vam capbussar en una festa col·lectiva en una masia amb aspecte de casa okupada, on una dotzena de grallers feia les delícies de la gent, grans i petits, tots embogint talment com si estiguéssin ballant a l'Scorpia. Aquella gent disfrutava, vaja, que ens va quedar ben clar que encara tenim país, que tenim molts arbres, molta gent arrelada a la terra.”
Llegir més
Se torna a portar lo gintònic
20/03/2011
A meitat desembre passat, per culpa de la meua amiga Trendi, que sempre està a la última, vaig aficionar-me als gintònics. No em deien gran cosa al principi, però amb el cogombre i tot plegat em van agradar, ara resulta que – sense saber-ho – estic a la moda i he descobert que això dels gintònics és tot un món. Us he de reconèixer que durant aquests primers mesos potser no ho hem acabat de fer del tot bé. Intuíem que hi havia ginebres proscrites, que havíem d'evitar per tal de no delatar la nostra inexpertesa, però ens encantava fer l'esnob amb la copa ballon, sacsejar la tònica o posar-hi cogombre i llimona, tant que algun dia semblaven amanides enlloc de gintònics.
Llegir més