,
01/11/2013
Poesia

Versos de cada dia

(Descampat)

 

Naus abandonades,

descordats pentagrames

de filferros oxidats,

dentats de vidres romputs,

lladrucs de mitja paüra,

pedregars i matolls

propicis per colgar

el cadàver del sorrut

superjo –grotesc timbaler.

 

La pal·lidesa en creixent

ho absol tot, indiferent indulgència.

 

* * *

(Sota el cel del desert)

 

 

Pel desert dels meus ullsfa massa sets que no passacap beduí oferint-me una caragolaper endevinar les raons de la mar.

 

* * *

 

(Neocacic)

 

Reparteixes les dues dominicals engrunes sobreres

del teu imperi blindat. A quin tall de superstició

creus poder subornar? Dorms de gust? No furga

el cadàver o l’assalt del pilar primer

de la teua tirada rapinyaire? ¿No criden,

en els replecs de la matinada, els rostres

que freqüentment porguen els teus mapes freds

que apaguen mirades que no han tingut la menor oportunitat?

 

Creix el teu imperi golut. Escures amb ullal assassí

el rovell de l’ou del futur i les coixineres naturals.

I de tard en tard, el gest de l’engruna sobrera

en la dominical dels rancis. A quin inventari

de parcials contrapesos reparadors creus poder subornar?

 

* * *

 

(Millor)Amb autoritarista espessor(impietosa tradició perdurant)ens fan utopistes reinventats.Que es impossible, diuen, el nostre anhelen la seua restrenyida tramposa.Millor. Molt millor. On va a parar!Millor tan digne anatema que acceptar suborns

 

* * *

(No pensar-te)

 

No et pensaré més.

I perdré

l’ambre menys cru dels rellotges trastornats,

l’aroma –fruita tendra, canyella de mil flors-

dels teus tres quarts d’àngel,

la cançó de l’espera airejada,

el penúltim “eléctrico”

entre l’alegria solar de la roba estesa,

el dret a espolsar-me peatges tòxics,

el iode dels noms confosos

amb les primes arquitectures

de la rosella dels marges

i la copa de la misericòrdia.

Voldria no pensar-te més,

però he tornat a parar taula

esperant sentir el cascavell

de les teues claus al pany.

 

* * *

 

(Enderrocs)

 

Inerts els enderrocs apartats contra el mur?

Potser la brasa d’un trèmul record

els reté a tocant del pas de les collites.

 

 

* * *

 

(Record)

 

La llàntia oscil·lant. Les manises amb orenetes.

Estampetes a l’espill de la còmoda pesant.

El panteix de l’asma. L’ofec de crues injustícies i abandons

en el nus tenebrista i en el saler tombat de les supersticions

de déus anteriors als carreus de Roma.

 

No dóna una sola volta de la roda de cavalls per oblidar gaire res.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.

16/01/2014
 
01/01/2014
*/
11/12/2013
23/11/2013
          SE’NS van quedant uns temps tan aspres i grollers, que exercir la més elemental cortesia et regala freqüentment un menyspreu primari que et pren per idiota o per una arnada baluerna anacrònica.   * * *
01/11/2013
(Descampat)  
14/10/2013
(Caballero)           “La soledad me salva de estar solo”.  J.M. Caballero Bonald.     (Tinta moguda)  
30/09/2013
(Mallarmé)            “L’homme poursuit noir sur blanc”. S. Mallarmé                                                     * * *   (Fatalitat)