L’HORT A CASA TEVA

Una dada curiosa és que en els anys 40 el 70 % de la població espanyola es dedicava a l'agricultura, mentre que l'any 2000 només el 7 %. A dia d'avui el 5,27% es dedica al sector primari que engloba (agricultura , ramaderia , pesca i boscos ).

El gaudir d'una amanida acabada de fer, afegint cada un dels «ingredients» cultivats per un mateix i sabent que està lliure de substàncies químiques, és una opció que guanya cada dia més adeptes. Per aquest motiu son més els mini-horts, horts urbans, horts escolars o taules de treball... presents en balcons i terrasses.

Ara, és el torn dels jardins agrícoles!! Una moda que ha envaït alguns barris londinencs i berlinesos, a la qual s'està sumant amb força la resta d’Europa.

S'han afegit a aquesta moda restaurants, particulars, centres de dia per a persones grans o amb discapacitats, centres per a joves amb risc d'exclusió social, col·legis, ajuntaments, fundacions ...

Un hort és un lloc on cultivem hortalisses, verdures, llegums o fins i tot arbres fruiters per obtenir un benefici. Però, quin és aquest benefici?

L'objectiu bàsic tenir un hort sempre ha estat poder obtenir la nostra pròpia collita per consum, però al llarg de la història ha anat canviant la raó de tenir el teu propi hort.

És en la segona meitat del segle XIX on apareixen les primeres referències d'horts urbans. Es tracta d'una època plena de canvis (Revolució industrial, locomotora, èxode rural...) en la qual les ciutats s'omplen de pagesos, generant una classe obrera en un entorn de pobresa. En aquest moment el govern i l'Església els cedeixen espais, anomenats "horts dels pobres" perquè puguin conrear els seus aliments per pal·liar una mica la seva situació econòmica.

A la primera meitat del segle XX, van tornar a proliferar els horts urbans, sobretot en l'època de les grans guerres, ja que es considerava indispensable assegurar aliment i no dependre de les importacions. Es deien "Victory gardens" o "War gardens”. Als EEUU, el Regne Unit i Alemanya es van usar tot tipus de terrenys per posar en marxa aquests horts, des de jardins i parcs, fins a camps de futbol, fent propaganda i campanyes per conscienciar la població que conreessin els seus aliments.

Aquests horts urbans tenien una doble finalitat: Subministrar d'aliments a les ciutats en els períodes d'escassetat per falta de subministraments i com a "potenciador moral" de la població civil que se sentia útil i reconeguda per la contribució que feien.

A la Primera Guerra Mundial el resultat de la campanya va ser sorprenent: Més de cinc milions d'agricultors urbans i un excedent de producció de més de 1,2 milers de milions de dòlars.

L'hort urbà durant la Segona Guerra Mundial… als Estats Units el resultat va ser que la campanya va ser seguida en 20 milions de llars produint en aquests horts Urbans, el 40% de tot el consum de vegetals de la nació.

A partir dels anys 60 i 70, tornen a ressorgir els horts urbans, però la raó no és tant la necessitat d'aliments, sinó la necessitat de respondre al sistema. Sorgeixen a partir de moviments ecologistes que busquen una forma d'autogestió, la integració de grups socials exclosos i el desenvolupament de comunitats.

Actualment són cada vegada més les persones que participen en un hort urbà o tenen el seu hort a casa. De fet, els horts estan prenent cada vegada més reconeixement a l'hora d'aplicar plans de desenvolupament d'espais públics .

Ja no es veuen només com hortes, sinó també com a espais verds, sostenibles i d'oci; llocs on desconnectar, al mateix temps que serveixen com a eina per a l'educació ambiental, el desenvolupament de teràpies i l'entreteniment per a tots els públics.

Ja ho saps... fes el teu propi hort urbà!!

A més prepara-ho ja, que el mes que ve toca plantar.

Per més informació i venta d’horts urbans a mida: Cinthia Jardineria i Manteniments 977-474-532/629-988-566…  info@cinthiajardiniera.com