‘La cosina Rachel’, de Daphne du Maurier

Bona nit! Com porteu el fred? No sé a vosaltres, però amb aquest temps de manta i te, a mi m’apeteixen molt les històries més aviat lentes i que em van envolcallant i m’atrapen sense deixar-me sortir fins al final. Històries on aparentment no passa res, però que amaguen i diuen molt. Això és, precisament, el que aconsegueix ‘La cosina Rachel’, de Daphne du Maurier, traduïda per Marta Pera Cucurell i editada per Viena Edicions dins la seva col·lecció ‘El cercle de Viena’. 

Vaig descobrir a la reina del suspens amb la que potser és la seva obra més famosa: ‘Rebecca’. Quina forma de crear tensió i suspens! Quina manera d’arrossegar el lector en l’espiral de pensaments i paranòies de la protagonista. En llegir l’última línia vaig pensar que ho volia llegir tot, d’aquesta dona. I he seguit amb ‘La cosina Rachel’. Diria que, per a mi, la supera. I potser també és la traducció al català i l’edició de Viena Edicions el que ha col·laborat també a que gaudeixi més d’aquesta història. 

A ‘La cosina Rachel’ coneixem a Philip Ashley, criat pel seu cosí Ambrose, terratinent de Cornualla vuit anys més gran que ell. El cosí Ambrose li ha fet de pare i ells dos s’han construït una vida més o menys isolada en un casalot amb una rutina molt marcada. Tot comença quan Ambrose viatja a Itàlia per a passa l’hivern i evitar l’humitat del Regne Unit. Allí coneix la Rachel, una cosina llunyana dels dos, de qui s’enamora bojament i amb qui, setmanes després es casa. Poc temps després Philip rep una estranya missiva del propi Ambrose, molt atemorit de la sort que pot tenir, com si sentís por per la seva vida i li demana al Philip que viatgi a Itàlia. Quan Philip arriba a la vil·la on viu la parella, se n’assabenta que el seu cosí ha mort i que la vídua ha marxat d’allí. Desorientat per la mort del seu cosí, Philip torna al Regne Unit. Al cap de pocs dies rep la visita de la seva cosina, la Rachel, de qui desconfia plenament. 

A partir d’aquí comença una història psicològica que, com amb ‘Rebecca’, t’engoleix amb els pensaments i desvariexos del protagonista al voltant de la misteriosa figura de la cosina Rachel. Va morir Ambrose per culpa de Rachel? O realment va embogir per una malaltia? És Rachel una dona clara i sincera? Vol només els diners del Philip? Anem avançant sense saber ben bé quina és la veritat i, com diu la contraportada, acabem amb un final diabòlicament inquietant. Un final que em va sorprendre. Que em va deixar sense paraules. D’aquells que després necessites comentar amb algú que l’hagi llegit.

‘La cosina Rachel’, escrita l’any 1951 i adaptada diverses vegades al cinema, és, per a mi, un llibre cinc estrelles que demostra la genialitat de Daphne du Maurier de construir històries inquietants i carregades de tensió. I de fer-ho tan bé, amb un estil narratiu elegant i un vocabulari molt cuidat. 

Si encara no heu llegit a Daphe, no tardeu més. Per a mi, imprescindible. Jo seguiré amb ‘La pomera i altres contes’, editada per Les Altres Herbes.