Filosofia 200mg
,
08/11/2011
Filosofia

Braços de Pollastre, un conte col·lectiu

  • Aquest conte només és un inici d'història que voldria que aquella gent que el llegeix el vagi completant. Sempre he pensat que pel fet de llegir-la una història s'amplia. El lector també escriu, tanmateix s'ho guarda per a sí. Aquesta vegada però us convido a que completeu aquest conte. No importa com varii, l'important és que flueixi, que us atreviu a dir la vostra. No tingueu por d'escriure, tampoc passa res si ningú s'hi atreveix, tanmateix em semblava una proposta bonica.

 

Braços de pollastre

Braços de pollastre es va enamorar sense haver-ho pogut explicar. Aquella moto serra li havia jugat una molt mala passada. El seu cap carburava grans idees, potser les millors idees imaginables produïdes dins la biblioteca subaquàtica, però no tenia ales per a volar, només uns braços que semblaven els d'un pollastre desplomat. No importava que llegís molt, ni que els seus pensaments semblessin quasi reals. S'havia acostumat a viure de temporalitats imperfectes i, sobretot, s'alimentava de futurs inabastables.

Quan sortia de la biblioteca semblava un àngel, s'embolcallava amb l'aigua de la mateixa manera que els éssers de llum fan amb les seves vestimentes. Massa somnis. Volia ser l'ajuda dels demès perquè no volia ser la seva pròpia fortalesa. Aquell dia, Braços de pollastre va decidir que es dedicaria a ajudar a trobar núvia al noi que ella mateixa estimava. Malgrat no tenir capacitat per l'escriptura i sentir una timidesa massa eixordadora  com per poder parlar es va posar a crear els millors somnis, les millors meditacions i els millors desitjos per ajudar al Fred a enamorar l'Hivern.

 

Segueix en l'apartat de comentaris. Si no trobeu la continuació la podeu escriure vosaltres.
 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

Campredó, capital metafísica de les Terres de l'Ebre
09/12/2015
Aquesta nit m'he despertat enmig d'un malson. La imatge era terrible, pitjor n'era la frase que s'anava repetint dintre del meu cap nocturn i temerós. “La vida només és suportable quan la vestim amb il·lusions”.
Llegir més
Pebrots verds fregits, o de la lleugeresa
24/11/2015
La vida de Brian. La miràvem amb els meus cosins Rudi i Ximo després dels sopars de nadal en aquella època en què sempre passaven les mateixes pel·lícules; Dentro del Laberinto, Star Wars,... A TV3 passaven La vida de Brian.
Llegir més
"Érase una vez el cuerpo humano" segons el PP
15/10/2015
Veient l'spot publicitari que ahir va exposar amb orgull el Partit Popular sobre la recuperació econòmica el primer que em va venir al cap va ser la sèrie de dibuixos animats “Érase una vez el cuerpo humano”.
Llegir més
Surt de l'ànima
03/08/2015
- I com començar si això acabarà d'un moment a l'altre? Millor dit, per què intentar-ho? T'ho has plantejat? És dur, ho sé. Fins i tot, m'atreviria a dir fastigós.
Llegir més
Pierre, l'home que va matar la seva mare
02/07/2015
Hi ha un llibre del filòsof Michel Foucault titulat “Yo Pierre Rivière” que no és altra cosa que un recull d'informes sobre l'homicida que dóna nom al llibre.
Llegir més
Michael, el millor crític social i artístic del món
05/05/2015
Aquesta és la història d'en Michael. Un noi estrany que mai tenia arguments per defensar o defenestrar allò que li produïa, respectivament, plaer o fàstic.
Llegir més
Vol una bossa? Per suposat
26/04/2015
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”.
Llegir més