,
11/09/2014
Arqueologia

Mentides sobre Catalunya

Avui és un bon dia per desmuntar algunes mentides que se'ns han explicat sobre Catalunya al col·legi, a l'Institut o a la TV. Avui intentarem explicar i desmuntar algunes mentides a partir dels fets i sent el més rigurosos possible.

Mentida 1: Catalunya mai ha estat una nació
Catalunya es constitueix a finals del segle VIII quan la major part de la península ibèrica és controlada per l’emirat de Còrdova. La major part dels territoris que avui conformen Catalunya, agrupats dins la Marca Hispànica, tenen l’aixopluc de l’imperi Franc de Carlemany, l’estat cristià més poderós del segle VIII.

Els territoris sota els auspicis de l’imperi Franc tenen llibertat per organitzar-se política i administrativament, i durant el segle IX, els comtes engeguen una política de repoblament d’aquelles zones devastades per les lluites contra els musulmans.

Ja al segle X, el vassallatge dels comtes amb l’imperi Carolingi es trenca i es considera que, quan Borell II - el 988  - no renova el jurament de fidelitat, es confirma que la independència dels comtats catalans ja era efectiva des de feia temps. 

Mentida 2. Catalunya mai ha estat  sobirana
Catalunya, tot i unir-se a Aragó amb el matrimoni el 1137 del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei d’Aragó, no va fusionar-se ni políticament ni socialment amb Aragó. Estem parlant d’una federació d’estats on cadascun va mantenir les seves lleis pròpies i institucions.

Mentida 3. Catalunya no ha tingut mai exèrcit propi
Els exèrcits com a tals han existit des que hi ha hagut conflictes, en un principi com a tropes de mercenaris amb poca professionalització. Al segle XI, en un usatge de Barcelona, el 'Princeps namque'  s’estableix que en cas d’amenaça d’invasió, el sobirà té la potestat de cridar a tots els homes útils a la defensa del país.

Posteriorment, apareix el sagramental, una organització paramilitar que agermanava diversos pobles per garantir la seva pròpia seguretat, podríem dir que va ser l'origen de d’autoprotecció civil, el sometent,  que passa a ser institucionalitzat durant el regnat de Jaume I el segle XIII. Durant la Guerra dels Segadors, es va constituir el Batalló del Principat, un exèrcit regular format per quatre terços de mil dos-cents cinquanta homes en deu companyies de 125 homes cadascuna i 500 soldats de cavalleria en vuit companyies, que va romandre actiu fins al 1652.

Mentida 4. Catalunya és bilingüe des del segle XV
En aquest punt hem de diferenciar entre la llengua parlada a la cort i la llengua parlada al carrer. L’accés al tron d’Aragó de la dinastia dels Trastàmara arran del compromís de Casp va afavorir un progressiu monolingüisme castellà a la cort, fet que va provocar que les elits socials i culturals adoptessin el castellà des de l’inici del segle XVI. El català va ser l’única llengua de les institucions fins al 1714, com ho demostren els Dietaris de la Generalitat de Catalunya i el Dietari de l’antic consell barceloní, i es va mantenir com a única llengua col·loquial durant els segles XVI i XVII.

A més, l'Església encara predicava en català, sabedora que era la llengua que millor entenia el poble i ho fa constar el jesuïta Pere Gil en el seu pròleg a la seva traducció del llatí al català de l’obra 'La imitació de Crist' (1621), de Tomàs de Kempis: “Exceptuades algunes poques ciutats com són Barcelona, Tarragona, Girona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpinyà, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Fraga, Montsó i semblants, [...] no és ben entesa la llengua castellana de la gent comuna”. 

Mentida 5. Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714
La derrota del 1714 va tenir conseqüències que políticament i socialment van afectar tothom. Els decrets de Nova Planta  van implantar l’absolutisme i el monarca va esdevenir font de tota sobirania. Els decrets de Nova Planta van representar la pèrdua del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i d’una capacitat legislativa tradicionalment avançada a la seva època. 

La derrota a la Guerra de Successió també va provocar la imposició del castellà. Aquesta queda recollida als decrets de Nova Planta amb articles com aquest: “Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!

31/01/2018
El xiprer Capítol 1 (final)
24/01/2018
1 D'AGOST DE 1448   Capítol 1:
22/01/2018
El propòsit d'aquest any era publicar en facsímils una relat que tenia guardat des del 2008.
23/03/2017
Era inevitable que els esdeveniments em portessin cap al fang. Trobar aquell espai propi d’equilibri i energia concentrada per avançar amb els meus projectes.
10/02/2016
Ja tenim les dates oficial per la segona edició de la Via Scipionis 2016!
23/10/2015
Encara no m'he recuperat de la impressió, deu ser que culturalment no estem acostumats a visitar museus plens de petites i grans persones. Però a fora de Catalunya és la norma.
08/06/2015
Ja teniem ganes de pic i pala, i després de l'hivern i aprofitant les vacances molts arqueòlegs aprofitem per enganchar-nos uns dies a l'excavació que ens quedi més aprop.