Jump to navigation
Benvolgut Dimitris Christoulas,
Ahir vas prendre la meditada decisió d'acabar amb la teua vida a la plaça Syntagma d'Atenes per no haver de rebuscar menjar entre les escombraries per poder susistir. Crec que ho vas fer de manera valenta i convençut de que la teua mort remouria milers de consciències i despertaria altres tantes vides a les que, igual com tu, se'ls està negant la dignitat i la justícia.
El món, orfe d'ideologies, està avui dividit en els de dalt i els de baix; els que poden i els que no poden, els que ho volen tot i aquells als qui els ho prenen tot. Te'n vas d'una manera dolorosa però gens absurda. Pots estar segur de que la teua mort obrirà milions d'ulls a tot el món.
Ens deixen sense treball i ens amenacen amb quedar-nos sense sostre, ens retallen els serveis i ens pugen el preu de les necessitats bàsiques. Ens cusen a multes, impostos i sancions que mai podrem acabar de pagar. Les lleis de la Justícia han donat pas a les Lleis del Mercat, dictades per governs aliats amb els bancs. Tampoc natros, ni jovens ni jubilats, visualitzem cap manera de viure dignament... És per això que valorem immensament el gest del teu adéu ple de significat i de futur.
Un ram de clavells frescos i vermells acompanyarà per sempre el teu nom.
Gràcies, Dimitris.
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.