Jump to navigation
El que estem vivint a Catalunya no és un problema, és una realitat. Una realitat que necessita ser acceptada i, si cal, transformada amb mesures polítiques; i la política és precisament l’art de dialogar, motiu pel qual els ciutadans elegim i paguem als nostres representants a les institucions.
Per això, per la manca d’aquest diàleg, el pròxim 1 d’octubre no serà un dia bo per quedar-se a casa; perquè el que està sobre la taula no és el sí o no a la independència de Catalunya sinó els valors de la convivència democràtica en el més profund del seu significat. Amb o sense referèndum, és un dia per posar el somriure i la paraula davant les privacions de llibertat per causes polítiques, les amenaces o els insults i desqualificacions pel sol fet d’opinar, vinguen d’on vinguen.
El 2 d’octubre, el dia després, amb seguretat tornarà a sortir el sol i ho farà per a tots els ciutadans amb independència de les seues idees. Passe el que passe, Catalunya continuarà sent un país on tothom hi conviurem i que haurà de fonamentar la seua llibertat en el respecte per totes les persones que treballen per un món millor i una altra manera de viure. Cal sembrar i cultivar aquest respecte per aconseguir teixir una societat capaç de créixer amb cultura i amb tendresa, un terme que encara no apareix als vocabularis de la política però que acabarà imposant-se, perquè aquesta serà el motor del món.
Sembrem i cultivem natros aquest respecte perquè difícilment ho faran aquells que criden “a por ellos” als policies que es desplacen a Catalunya ni tampoc aquells que han tractat de feixista a una persona com Joan Manuel Serrat. Fem-ho natros i, si pot ser, des d’avui mateix. De moment sortim amb l’avantatge de que som una majoria immensa.
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.
