,
09/11/2015
Música i crítica social
Tira publicada al llibre "Oco! / Lo còmic dels Quicos"

UN PAÍS QUALSEVOL

Com hi ha un president espanyol i un president català, els dos de dreta ben dreta i molt acostumats a pactar temes econòmics d’altura, que ara escenifiquen una incapacitat per dialogar...

Hi ha també els farmacèutics que continuen sense poder cobrar els medicaments de la Seguretat Social i acusen a un president i l’altre de passar-se la pilota... i el pobre que dorm per passar el fred dins d’un caixer automàtic, i els encara no tan pobres que dormen a casa, preocupats per si arribaran a final de mes sense que els tallen la llum.

I les grades d’un estadi, plenes de banderes estelades, mentre a la sala de premsa passen uns jugadors de futbol vestits de zombis que celebren per Tots Sants una festa americana.

I el senyor que amagava diners a Andorra i que ara se’n vol sortir d’Espanya, i el senyor que amagava diners a Suïssa i que ara és més espanyol que ningú... I el jutge que és aplaudit pels uns quan imputa als altres i denunciat pels altres quan imputa als uns, mentre a la tele continuen les imatges dels futbolistes que celebren la Castanyada vestits de zombis...  i el pobre que dorm al caixer automàtic, que s’aparta una mica perquè aquell que encara no és tan pobre pugue entrar i treure 60 euros per pagar el rebut de l’aigua abans que li tallen l’aixeta de casa...

I les banderes estelades a les grades de l’estadi i les banderes espanyoles als escons del Parlament, i els diners a Andorra, i els medicaments sense diners, i els presidents fent veure que no es parlen...

I la senyora de l’estanc, preocupada perquè el pernil porta el càncer, ara beu llet de soja i es renta amb sabó sense detergent... I el carnisser que pensa que haurà de tancar la carnisseria, i el farmacèutic que pensa que haurà de tancar la farmàcia, i el llibreter que ja fa mesos que va haver de tancar la llibreria perquè hi fiquessen un banc; perquè el banquer necessita més caixers automàtics, però l’hospital ja no necessita tants llits, mentre a la tele continuen parlant dels zombis de la roda de premsa que se’n van de castanyada... I el Rossi, i el Màrquez; i què farem amb les banderes al clàssic del Barça-Madrid, però sobretot que ningú es preocupe, perquè passe el que passe continuarà havent-hi Barça-Madrid...

I el pobre que dormia al caixer automàtic, que aquesta nit ha mort de fred...

 

(Dedicat a l’Ovidi per ‘Una escala qualsevol’).

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.

03/10/2017
Senyors presidents, lo 20 de setembre de 2012 es van reunir els dos caps de govern (llavors lo representant català era Artur Mas) per decidir que no podien dialogar sobre la realitat de Catalunya i l’Estat espanyol.
28/09/2017
El que estem vivint a Catalunya no és un problema, és una realitat.
31/05/2016
‘Divideix i guanyaràs’ (Divide et impera) és una frase atribuïda a Juli César i posteriorment usada per Maquiavel, Napoleó Bonaparte i segurament molts altres estrategues fins als nostres dies.
29/05/2016
Els ciutadans de Tortosa que han participat en la consulta popular sobre el monument de la Batalla de l’Ebre han decidit per una majoria bastant significativa conservar-lo i reinterpretar-lo.
28/04/2016
Lo monument franquista, al mig del riu Ebre i al cor de la ciutat, no és la postal que Tortosa necessita ni mereix.
15/03/2016
A partir d’ara, quan viatge a Barcelona, sentiré que vaig a una ciutat una mica més humana i sensibilitzada per la cultura de base.
09/11/2015
Com hi ha un president espanyol i un president català, els dos de dreta ben dreta i molt acostumats a pactar temes econòmics d’altura, que ara escenifiquen una incapacitat per dialogar...