Jump to navigation
Els ciutadans de Tortosa que han participat en la consulta popular sobre el monument de la Batalla de l’Ebre han decidit per una majoria bastant significativa conservar-lo i reinterpretar-lo. Jo havia votat decididament per l’opció de retirar-lo i museïtzar-lo, però a la vegada també em dol llegir o escoltar interpretacions en què es diu que Tortosa ha votat pel franquisme, perquè això no ha estat així.
Els ciutadans que han participat en la consulta han decidit conservar-lo, no per raons ideològiques sinó de sentiment, paisatge urbà, costum, influència de les informacions rebudes durant la campanya o fins i tot una certa manca de coneixement sobre els darrers 50 anys d'història del territori. Podem compartir-ho o no, però és el resultat d’una consulta on, de manera consensuada, premeditada i no exempta de polèmica, no es debatia franquisme i democràcia sinó reinterpretar o retirar un monument.
Davant els resultats d’aquesta, tant Tortosa com Catalunya es troben ara davant de dos opcions:
-Demanar a les administracions pertinents que compleixin la Llei de Memòria Històrica i retirin el monument en aplicació de la mateixa i estalviant així responsabilitats a la població.
-Demanar a l’Ajuntament de Tortosa una solució imaginativa, estètica i de continguts, que estigue d’acord amb el resultat de la consulta i estableixi la manera de reinterpretar un monument tan carregat de simbologia ideològica com aquest.
El que sí correspondria ara és analitzar respectuosament el resultat d’una consulta que ha estat convocada per una institució democràtica i que ha comptat amb la participació d’un percentatge potser no majoritari però sí important de la ciutadania. Hem d’anar acostumant-nos a processos com aquest i no tindre temor de què opina la població, encara que no sempre ens agrade el resultat. Segurament, si no és el que esperàvem, alguna causa de responsabilitat hi haurà en la mateixa societat, però anem fent-nos a la idea que el poble mai té la culpa de res.
Altra cosa és plantejar-nos si calia fer aquesta consulta, si una decisió com aquesta corresponia prendre-la només als tortosins o també analitzar quins motius han portat a part dels membres d'un govern municipal de tarannà lliberal i sobiranista a pronunciar-se per la conservació del polèmic monòlit franquista.
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.
