,
28/04/2016
Música i crítica social

LO MONUMENT I LA POSTAL DE TORTOSA

Lo monument franquista, al mig del riu Ebre i al cor de la ciutat, no és la postal que Tortosa necessita ni mereix. Ho he dit tantes vegades com s’ha demanat la meua opinió i em manifesto un cop més, ara que tots els teixits socials i polítics han obert un debat i una consulta, que no caldria però davant la qual no vull passar de llarg.

L’àguila imperial m’espanta, el soldat amb el braç alçat de cara al sol em porta records molt tristos i la inscripció “a los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro” em fa pensar amb certesa que només parla dels que van perdre la vida al bàndol feixista, ja que els republicans, quan morien, no trobaven la glòria sinó un tràgic final a les seues vides; algunes especialment curtes si parlem dels jovens que van haver d’anar a la guerra en la lleva del biberó. Dic això perquè no puc compartir de cap manera el criteri de les persones demòcrates que persisteixen en dir que aquell omnipresent conjunt d’escultures ja no té simbologia franquista i que es podria interpretar com un monument a la pau. Tot i no compartir-ho, ho respecto  perquè ja no és un debat entre feixistes i demòcrates sinó entre diverses maneres de veure i viure la ciutat.

Des del més profund respecte per qualsevol altra opinió, però, penso que el millor homenatge que se li pot retre avui a la pau és retirar el monument i encetar un diàleg sobre què fer amb aquella vella pilastra que suporta la seua estructura. Sóc dels que hi posarien una passarel·la (naturalment per la pau i la fraternitat) perquè crec que les passarel·les uneixen les ciutats i mai en tindrem massa sobre el nostre riu i entre els nostres barris. Però entenc que això ja haurà de ser un altre debat.

Per si algú hi veu una obra d’art, seria bo retirar el monument a un espai destinat a museitzar-lo, on tothom hi tingue accés i pugue saber de la batalla de l’Ebre, del motiu pel qual fou inaugurat i de per què s’ha mantingut en peu encara a Tortosa gairebé 40 anys després de la recuperació de les llibertats democràtiques.

Entenc els tortosins que no consideren prioritari aquest tema o que no veuen la necessitat d’emprendre cap acció, per allò de que ja forma part del nostre paisatge urbà; però jo encara sóc dels que somniem en una postal de la capital del Baix Ebre on l’equilibri dibuixat pel riu, el port i el Castell de la Suda no es veigue trencat per una mena d’espasa clavada al bell mig de la seua memòria.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.

03/10/2017
Senyors presidents, lo 20 de setembre de 2012 es van reunir els dos caps de govern (llavors lo representant català era Artur Mas) per decidir que no podien dialogar sobre la realitat de Catalunya i l’Estat espanyol.
28/09/2017
El que estem vivint a Catalunya no és un problema, és una realitat.
31/05/2016
‘Divideix i guanyaràs’ (Divide et impera) és una frase atribuïda a Juli César i posteriorment usada per Maquiavel, Napoleó Bonaparte i segurament molts altres estrategues fins als nostres dies.
29/05/2016
Els ciutadans de Tortosa que han participat en la consulta popular sobre el monument de la Batalla de l’Ebre han decidit per una majoria bastant significativa conservar-lo i reinterpretar-lo.
28/04/2016
Lo monument franquista, al mig del riu Ebre i al cor de la ciutat, no és la postal que Tortosa necessita ni mereix.
15/03/2016
A partir d’ara, quan viatge a Barcelona, sentiré que vaig a una ciutat una mica més humana i sensibilitzada per la cultura de base.
09/11/2015
Com hi ha un president espanyol i un president català, els dos de dreta ben dreta i molt acostumats a pactar temes econòmics d’altura, que ara escenifiquen una incapacitat per dialogar...