LO MONUMENT I LA POSTAL DE TORTOSA

28/04/2016

Lo monument franquista, al mig del riu Ebre i al cor de la ciutat, no és la postal que Tortosa necessita ni mereix. Ho he dit tantes vegades com s’ha demanat la meua opinió i em manifesto un cop més, ara que tots els teixits socials i polítics han obert un debat i una consulta, que no caldria però davant la qual no vull passar de llarg.

L’àguila imperial m’espanta, el soldat amb el braç alçat de cara al sol em porta records molt tristos i la inscripció “a los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro” em fa pensar amb certesa que només parla dels que van perdre la vida al bàndol feixista, ja que els republicans, quan morien, no trobaven la glòria sinó un tràgic final a les seues vides; algunes especialment curtes si parlem dels jovens que van haver d’anar a la guerra en la lleva del biberó. Dic això perquè no puc compartir de cap manera el criteri de les persones demòcrates que persisteixen en dir que aquell omnipresent conjunt d’escultures ja no té simbologia franquista i que es podria interpretar com un monument a la pau. Tot i no compartir-ho, ho respecto  perquè ja no és un debat entre feixistes i demòcrates sinó entre diverses maneres de veure i viure la ciutat.

Des del més profund respecte per qualsevol altra opinió, però, penso que el millor homenatge que se li pot retre avui a la pau és retirar el monument i encetar un diàleg sobre què fer amb aquella vella pilastra que suporta la seua estructura. Sóc dels que hi posarien una passarel·la (naturalment per la pau i la fraternitat) perquè crec que les passarel·les uneixen les ciutats i mai en tindrem massa sobre el nostre riu i entre els nostres barris. Però entenc que això ja haurà de ser un altre debat.

Per si algú hi veu una obra d’art, seria bo retirar el monument a un espai destinat a museitzar-lo, on tothom hi tingue accés i pugue saber de la batalla de l’Ebre, del motiu pel qual fou inaugurat i de per què s’ha mantingut en peu encara a Tortosa gairebé 40 anys després de la recuperació de les llibertats democràtiques.

Entenc els tortosins que no consideren prioritari aquest tema o que no veuen la necessitat d’emprendre cap acció, per allò de que ja forma part del nostre paisatge urbà; però jo encara sóc dels que somniem en una postal de la capital del Baix Ebre on l’equilibri dibuixat pel riu, el port i el Castell de la Suda no es veigue trencat per una mena d’espasa clavada al bell mig de la seua memòria.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.