,
12/07/2011
Xina

Com a casa, a cap puesto

Ja fa gairebé dues setmanes que sóc a casa i me dóna la sensació que hi he estat sempre. Com me passa cada any. Arribar aquí significa tornar a sentir-me d’aquí, tornar a ser d’aquí, i tornar a fer les coses d’aquí.

 

Ahir, per exemple, mon vam anar al Delta. Ja pel cotxe s’olorava la terra d’arròs, verda i bonica en aquesta època de l’any. Una passejadeta pel costat del riu, sense pressa, disfrutant de cada moment i cada tros de paisatge. Flamencs, aus, peixos, algun bitxo desconegut, mosquits... i tot envoltat d’una atmosfera plena de vida. Vaig tornar a recordar com és de bonica aquesta terra. Sense menysprear la terra xinesa que m’acull durant l’any, on també hi ha molts camps d’arròs, no puc sinó elogiar en molta més força, tot lo d’aquí. Que, vull pensar, me continua estimant tot i lo meu “desapego” anual.

 

M’és completament impossible expressar, en un article, tot lo que he estat vivint des que he arribat. He vist platja, muntanya, gent, riu, gastronomia, canals, carrers coneguts, olors familiars, cançons, festes, dances, tradicions... un munt de sentiments mig amagats que han anat sortint a l’exterior sense esforç i amb naturalitat.

 

Avui en dia, ser d’un lloc o d’un altre se fa difícil de desxifrar. Gent d’aquí i d’allà, llengües, cultures i pobles que es coneixen, s’uneixen, i fins i tot conviuen. Fronteres borroses, famílies mestisses i desplaçaments constants. Vius aquí i ets d’allà, o ets d’aquí però vius allà. Ser i viure se confonen i es barallen.

 

Però jo ho tinc molt clar. Visc a la Xina, però sóc d’aquí. Roquetes i Tortosa són casa meua, i me sento còmoda i a gust i contenta. I dies de Festa Major, o dies de passeig al costat del riu, o dies de relax i desconnexió al Delta de l’Ebre, me donen la satisfacció necessària per a no deixar mai de saber d’on sóc i d’on me sento. Tot i ser víctima directa i diària de la simpàtica mosca negra, he de reconéixer que tornar a ser aquí és, per a mi, un gran i molt esperat plaer. :-)

 

Foto: by Jarri i Sam.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

28/10/2020
Lo passat 17 de març vaig escriure un article on parlava dels m
17/03/2020
A mi m'hauria agradat no haver d'escriure aquest article.
25/02/2020
S'està dient i escrivint molt sobre el tema, i segurament aportaré ben poca cosa a través d'este article, però em sento una mica "obligada" a parlar-ne, per la relació evident que fa temps que tinc amb la Xina.
05/06/2019
'Xina Fast Forward' (Editorial: Ara Llibres) és un títol explícit per ell mateix.
04/10/2018
“Lo xinès és l'idioma del futur”; “Tu que saps xinès, segur que trobes una bona faena de seguida”; “Amb l'anglès i el xinès, se't rifaran”; “quina sort has fet, estudiant este idioma”.
17/05/2018
De Cuba en sabia molt poca cosa. A vegades, és millor anar a un lloc sabent-ne menys, i així estar més obert a noves sensacions i nous impactes. Sense expectatives tot et sorprèn més.
24/11/2017
Saps que estàs dins d'un món d'homes quan entres a una reunió i tots són homes menys tu. Quan has hagut de pensar si posar-te falda o millor pantalons.