drets, llibertats i democràcia

Parlar de drets, llibertats i democràcia a la Xina sempre ha estat, i continua sent, un tema molt delicat. Conforme van passant los anys i la globalització s’apropa a la Xina cada vegada amb més força, resulta inevitable que, de drets, de llibertats i de democràcia, se’n parli (o se n’hagi de parlar) una mica més.

       L’any 1989, la gran plaça Tiananmen de Beijing va ser escenari d’una gran revolta. Estudiants i intel·lectuals que no estaven d’acord amb les lleis i reformes (econòmiques i polítiques) van decidir sortir al carrer a manifestar-se. Com a futur del país, reclamaven que se’ls escoltés.

       Com tots sabem, aquelles manifestacions multitudinàries només van servir per escalfar la ira dels més forts i per acabar, sense miraments, amb tota aquella gent que intentava donar veu a un poble preocupat pel seu futur. Dels fets d’aquella plaça no se’n parla a la Xina. Ni se’n parla, ni se’n pot trobar informació.

       Sé que la comparació que estic fent és molt forta. Alguns potser pensareu que m’he passat. Però jo, sent-vos sincera, és lo primer que he pensat quan he vist les imatges dels estudiants manifestant-se als carrers de València. Afortunadament, no és l’extrem de l’exemple que acabo de descriure. I, també afortunadament, per la cobertura mediàtica que se n’ha fet, ja és en gran part incomparable. Tot i això, m’ha esgarrifat tant que lo meu cap ha viatjat a escenes més extremes.

       Allò era l’any 1989. A un país comunista. A un país de partit únic. A un país on se posen en dubte drets humans i llibertats. A un país desconegut, immens i incontrolable des d’aquí. A un país on pensem que, algunes coses, són “normals”.

       Això que ha passat aquí és a l’any 2012. És a un país democràtic. És a un país amb drets humans i llibertats escrits i indubtables. A un país conegudíssim, pròxim i petit. A un país on pensem que, algunes coses, no són normals.

Rectifico. A un país on pensàvem que, algunes coses, no eren normals.