,
12/01/2012
Xina

Estereotips estereotipats

Últimament, penso molt en quina imatge es té dels xinesos a casa nostra. Tots los països i, per extensió, la seua població, sempre han tingut los seus estereotips fixats. Uns estereotips que es van fent grans i acaben sent creïbles i reals per a tothom.

A mi m’agradaria desmentir-ne uns quants, si em doneu permís. Tot i que sé que hi ha coses que no poden canviar d’un dia per l’altre, penso que s’ha de fer un esforç, perquè ja no som països ni cultures aïllats els uns dels altres, sinó que convivim i mos relacionem diàriament. Igual com natros no volem que diguen que tots los espanyols dormim (dormen) la siesta, també podem intentar que en lo temps, los estereotips, almenys los més despectius, vagin desapareixent de les converses quotidianes.

 

Estereotip nº1, “els xinesos no moren”: és un dels més recurrents i és, efectivament, una llegenda urbana. Els xinesos que emigren a un altre país, hi solen anar per a treballar i fer diners. Una vegada han assolit lo nivell econòmic esperat, se’n tornen a la Xina. Un altre cas són los jubilats o en edat ja avançada, que se’n tornen també per a poder morir al seu lloc d’origen (a les seues arrels, com ells solen dir). És a dir, els xinesos sí que moren, com tothom, i ningú se’ls menja.

 

Estereotip nº2, “als restaurants xinesos hi serveixen gat”: per a començar, a la Xina no en mengen, de carn de gat –que seria l’excusa-. Sí que es troba, a zones molt concretes i de forma reduïda, alguns plats tradicionals de carn de gos. Però, tant si mengen gos o gat al seu país, no es pot anar menyspreant una cuina i una gastronomia que ells bonament han volgut integrar a la resta de món.

 

Estereotip nº3,”tots els xinesos són iguals”: de la mateixa manera que per a natros ells tots s’hi assemblen, ells pensen exactament lo mateix dels occidentals. Tenim lo nas gran, los ulls grans i la cara allargada. L’única característica que és compartida per tots los 1.3000 milions de xinesos és que tenen lo cabell fosc (los rossos són tots tenyits) i els ulls ametllats.

 

Deixo la meua aportació d’avui aquí, que lo de “treballar com un xinès” sí que és veritat i jo sóc catalana.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

28/10/2020
Lo passat 17 de març vaig escriure un article on parlava dels m
17/03/2020
A mi m'hauria agradat no haver d'escriure aquest article.
25/02/2020
S'està dient i escrivint molt sobre el tema, i segurament aportaré ben poca cosa a través d'este article, però em sento una mica "obligada" a parlar-ne, per la relació evident que fa temps que tinc amb la Xina.
05/06/2019
'Xina Fast Forward' (Editorial: Ara Llibres) és un títol explícit per ell mateix.
04/10/2018
“Lo xinès és l'idioma del futur”; “Tu que saps xinès, segur que trobes una bona faena de seguida”; “Amb l'anglès i el xinès, se't rifaran”; “quina sort has fet, estudiant este idioma”.
17/05/2018
De Cuba en sabia molt poca cosa. A vegades, és millor anar a un lloc sabent-ne menys, i així estar més obert a noves sensacions i nous impactes. Sense expectatives tot et sorprèn més.
24/11/2017
Saps que estàs dins d'un món d'homes quan entres a una reunió i tots són homes menys tu. Quan has hagut de pensar si posar-te falda o millor pantalons.