,
18/09/2012
Xina

Les illes de la discòrdia

 

Tenir poder sobre un territori sempre ha sigut motiu de disputa, de controvèrsia i, fins i tot, de guerra. Des de fa ja molts anys, tenim a dos grans potències mundials –Xina i Japó- barallant-se per uns trossets de terra al mig del mar. Unes extensions de terra que, històricament, han passat per mans nortamericanes, japoneses, xineses i taiwaneses i que, a hores d’ara, encara no està clar a qui de totes pertanyen. Una història que recorda, sense fer cap gran esforç, a la de la famosa illa Perejil.

La Xina i el Japó, tot i ser veïns, mai no han sigut grans amics. Tot i tenir lligams històrics i culturals, han viscut molts conflictes i continuen sent dos grans països confrontats que, any rere any, es busquen mútuament les pessigolles per a veure qui dels dos guanya i es venja de fets passats. La batalla per a quedar-se amb les estratègiques illes Diaoyu per als xinesos o Senkaku per als japonesos, fa molts anys que va, i tot apunta que ara tampoc no s’acabarà. A menys que, com s’ha començat a sentir, es declari la guerra.

Com és possible que, a hores d’ara, es pugui arribar a plantejar una guerra simplement per a tenir poder sobre un arxipèlag on no hi viu ningú? Tan difícil resulta dialogar, arribar a acords equilibrats i deixar, de tant en tant, de pensar només en venjança, rancúnia i poder?

Ah, que diuen que l’illa té petroli... Llavors, vale. Sortim al carrer, cremem banderes, fem boicot als japonesos i arribem on s’hagi d’arribar per a demostrar que les illes són nostres i de ningú més.

 

Pd. La foto de l’esquerra és la imatge que apareix actualment a la pàgina Baidu, la versió xinesa del cercador Google. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

28/10/2020
Lo passat 17 de març vaig escriure un article on parlava dels m
17/03/2020
A mi m'hauria agradat no haver d'escriure aquest article.
25/02/2020
S'està dient i escrivint molt sobre el tema, i segurament aportaré ben poca cosa a través d'este article, però em sento una mica "obligada" a parlar-ne, per la relació evident que fa temps que tinc amb la Xina.
05/06/2019
'Xina Fast Forward' (Editorial: Ara Llibres) és un títol explícit per ell mateix.
04/10/2018
“Lo xinès és l'idioma del futur”; “Tu que saps xinès, segur que trobes una bona faena de seguida”; “Amb l'anglès i el xinès, se't rifaran”; “quina sort has fet, estudiant este idioma”.
17/05/2018
De Cuba en sabia molt poca cosa. A vegades, és millor anar a un lloc sabent-ne menys, i així estar més obert a noves sensacions i nous impactes. Sense expectatives tot et sorprèn més.
24/11/2017
Saps que estàs dins d'un món d'homes quan entres a una reunió i tots són homes menys tu. Quan has hagut de pensar si posar-te falda o millor pantalons.