,
18/09/2012
Xina

Les illes de la discòrdia

 

Tenir poder sobre un territori sempre ha sigut motiu de disputa, de controvèrsia i, fins i tot, de guerra. Des de fa ja molts anys, tenim a dos grans potències mundials –Xina i Japó- barallant-se per uns trossets de terra al mig del mar. Unes extensions de terra que, històricament, han passat per mans nortamericanes, japoneses, xineses i taiwaneses i que, a hores d’ara, encara no està clar a qui de totes pertanyen. Una història que recorda, sense fer cap gran esforç, a la de la famosa illa Perejil.

La Xina i el Japó, tot i ser veïns, mai no han sigut grans amics. Tot i tenir lligams històrics i culturals, han viscut molts conflictes i continuen sent dos grans països confrontats que, any rere any, es busquen mútuament les pessigolles per a veure qui dels dos guanya i es venja de fets passats. La batalla per a quedar-se amb les estratègiques illes Diaoyu per als xinesos o Senkaku per als japonesos, fa molts anys que va, i tot apunta que ara tampoc no s’acabarà. A menys que, com s’ha començat a sentir, es declari la guerra.

Com és possible que, a hores d’ara, es pugui arribar a plantejar una guerra simplement per a tenir poder sobre un arxipèlag on no hi viu ningú? Tan difícil resulta dialogar, arribar a acords equilibrats i deixar, de tant en tant, de pensar només en venjança, rancúnia i poder?

Ah, que diuen que l’illa té petroli... Llavors, vale. Sortim al carrer, cremem banderes, fem boicot als japonesos i arribem on s’hagi d’arribar per a demostrar que les illes són nostres i de ningú més.

 

Pd. La foto de l’esquerra és la imatge que apareix actualment a la pàgina Baidu, la versió xinesa del cercador Google. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

13/01/2017
La Xina. Aquell país enorme, ple de xinesos, extremadament contaminat i fabricant de la majoria de joguines, peces, roba i utensilis diversos que tenim al nostre abast.
23/11/2016
Pip-pip! pip-pip! Sona un missatge al mòbil. És dijous la tarda, ja és fosc. "Tenim una traducció, s'ha d'entregar dilluns a primera hora. És urgent". C-o-m-S-e-m-p-r-e. Pactem tarifa i accepto.
26/10/2016
  A la meua generació, ens ha tocat viure una situació de supervivència professional.
26/01/2016
 Avui cuinarem menjar xinès!
520
20/05/2015
Si una cosa tenen els xinesos és que són més nyonyes que ningú. Ni idea de quin és l’origen d’aquesta “nyonyeria”, però la qüestió és que hi és i crec que no existeix, a curt termini, la possibilitat que es debiliti.
23/02/2015
Existeix una creença molt estesa que diu que els xinesos treballen moltes hores i que no descansen mai. Sóc una ferma recolzadora de la tan generalitzada creença. És així, els xinesos treballen moltes hores i descansen poc.
02/10/2014
Últimament la paraula democràcia s’està sentint més de lo habitual. Semblava que ja la teníem superada i que ja estàvem vivint democràticament a la majoria de països desenvolupats del món. Però és evident que no és així.