Què beuen els xinesos, avui?

Que els xinesos beuen te, no seria una gran aportació per part meua. Efectivament, a la Xina es beu molt de te. Però, a part de te, què més es beu a la Xina?

       Per a començar, la cultura del te no és equivalent a la nostra cultura del cafè. Els xinesos beuen te durant tot el dia. Van amunt i avall amb les seues botelletes que mantenen la temperatura de l’aigua, i on hi posen les fulles del te que més els agradi. No tots els tes són excitants, i per a ells, beure te equival a la nostra aigua mineral. Quan vas a un restaurant a la Xina, et serveixen sempre te, tant si el demanes com si no –gratis, normalment-. De vegades, fins i tot no és ni te, és només aigua calenta –o molt calenta-, i és que a la Xina NINGÚ beu aigua de l’aixeta, sinó que prèviament s’ha de bullir. Un cop bullida, no s’esperen a què es refredi per a beure-la. De fet, els agrada més calenta i la consideren més saludable. Tant a l’hivern com a l’estiu.

       Entre les begudes no alcohòliques tradicionals, només tindríem el te. L’aparició de l’aigua mineral embotellada, les coca-coles, fantes, batuts, etc. ha anat arribant paral·lelament a l’apertura cap als països occidentals. Ara, avui en dia, la varietat de refrescos que tenen és abismal, perquè no només han importat de l’estranger, sinó que ells mateixos han creat i recreat infinitat de gustos i barreges.

       Si entrem en el camp de les begudes alcohòliques, la més tradicional i característica és el baijiu (白酒) o, literalment, alcohol blanc. Seria el nostre equivalent a l’aiguardent, potser fins i tot més fort i contundent. No l’hem de confondre amb el sake japonès ja que, comparativament, el sake és bastant més suau i mil vegades més bevible que el baijiu (per a gustos, colors). Els xinesos beuen baijiu sempre que volen celebrar alguna cosa, i també per a emborratxar-se sense mesura. Molt important saber triar un baijiu caríssim. Com més car sigui el baijiu, més podrem fardar davant dels amics i companys. Important també: el baijiu es beu, si és possible, a “Sant Hilari” i brindant. No pots anar-te’l bevent glopet a glopet i de forma autònoma. Els gots on se serveix el baijiu normalment són petits, gràcies a déu.

       I per a acabar, no puc deixar-me el vi i la cervesa. De cervesa xinesa fabricada a la Xina n’hi ha de bastantes marques diferents. Les botelles són de 50 cl i d’una graduació al voltant dels 4-5º. Atenció: si no dius que la vols 冰的 (bing de) 'freda', te la serviran a temperatura ambient. Pel que fa al vi, cal dir que la cultura del vi com aquí l’entenem, s’està introduïnt lentament, però va quallant. I sobretot a les esferes altes de la societat. De vins locals “bons” n’hi ha ben pocs. Tot i això, als restaurants més elegants, ja tenen cartes de vins amb un gran ventall de vins importats d’Europa, Amèrica i Oceania. Per a alguns, demanar un vi car és només una mostra d’ostentació; per a altres, ja és símbol de tenir bon gust i un cert glamour.

       Món gintònics, margarites, pinyes colades i cubalibres és, com a tot país amb discoteques i clubs, un món que s’adapta a les modes del moment. A la Xina, també. El gintònic es pronuncia jintangli (金汤力). Salut!