,
05/07/2013
Xina

WeChat

Mai he sigut una gran experta en les noves tecnologies, ni tampoc he tingut mai les últimes versions dels aparells tecnològics que van sortint al mercat. Al contrari. Sempre aguanto tant com puc amb lo més vellet fins que me l’he de canviar, o bé perquè ja no funciona, o perquè s’ha quedat obsolet o, en molts casos, perquè he acabat cedint a les pressions i temptacions de la societat que m’envolta.

       Per això mai he fet un post sobre aquest tema. Perquè ni n’entenc, ni m’apassiona en excés. Però! A la vida s’ha de fer de tot i avui us parlaré d’una aplicació per al mòbil, lo WeChat  (微信 weixin o micro-missatge). Una aplicació que ha estat creada per l’empresa xinesa Tencent i que, des de fa un parell d’anys, és l’eina de comunicació via mòbil més utilitzada a la Xina. Competència total del Whatsapp i el Line. Ara comença a arribar també a Europa, però encara no és gaire conegut.

       Jo, empesa per la curiositat i l’esperit d’anàlisi, també me’l vaig descarregar al mòbil. I, mira per a on, està molt bé. Té moltes coses que són exactament iguals que al Whatsapp, però en té d'altres de diferents. Algunes de les quals, molt resumidament, passo a explicar-vos-les:

 

1.       Té un “Timeline” on pots penjar fotos, estats, comentar, adjuntar enllaços... La cronologia del Facebook, tal qual. Si us agrada compartir la vostra vida, és una opció més a tenir en compte. La privacitat d’allò que penges també és fàcil de gestionar. 

2.       Apart d’enviar missatges de text, també és molt pràctic per a enviar missatges de veu. Als xinesos els encanta.

3.       Té un munt d’emoticonos súper graciosos. No podem oblidar que és un invent xinès i que tenir infinitat de caretes i expressions és condicio sine qua non perquè sigui acceptat per ells.

4.       Pots seguir a famosos o empreses, que tenen “cuentas oficiales”. Jo, per exemple, segueixo a LeoMessi. Quan l’agregues, et saluda: “Hola, soy Messi, ¡gracias por tu atención!” i si li contestes et torna a parlar: “Muy contento por recibir tu mensaje y seguimos en contacto”. Ja no cal que li escriguéssiu més, no hi ha més missatges.

5.       És gratuït!

6.       I per últim, hi ha les opcions “Mirar alrededor”, “Sacudir” i “Botella a la deriva”. Què és tot això? Tres formes diferents de conèixer gent desconeguda! Sí sí, així mateix.

a)         Mirar alrededor: pots buscar i parlar amb gent que està a prop teu i que té WeChat.

b)        Sacudir: és l’eina de la casualitat o atzar. Tu sacseges lo mòbil i si algú està sacsejant lo mòbil al mateix temps que tu, podeu començar a parlar.

c)         Botella a la deriva: és lo meu preferit. Tens l’opció de llençar un missatge dins d’una botella “al mar”, i has d’esperar que algú te’l contesti. O bé, anar “al mar” a buscar un missatge perdut i trobar una “amistat” nova.

(Vull deixar constància que tant la a), com la b), com la c) fan gràcia les primeres dos hores que tens l’aplicació, però després acaben passant a l’oblit).  

 

A part de tot això, hi ha moltes coses més, però casi que prefereixo que us descarregueu l’aplicació i les aneu descobrint per vosaltres mateixos. Us ho podeu baixar tant in English con in Spanish.

Us deixo uns enllaços per a tots aquells frikis que tingueu curiositat per saber més sobre el WeChat. Ja em direu què tal!

 

Bytes of China:

http://triciawang.com/bytes-of-china/2013/4/12/some-initial-thoughts-about-the-popularity-of-qqs-wechat-aka.html

 

ZaiChina.net:

http://www.zaichina.net/2013/05/03/weixin-wechat-la-aplicacion-movil-del-momento-en-china/

 

Expansión.com:

http://www.expansion.com/2013/04/10/empresas/digitech/1365590782.html

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

12/07/2011
Ja fa gairebé dues setmanes que sóc a casa i me dóna la sensació que hi he estat sempre. Com me passa cada any. Arribar aquí significa tornar a sentir-me d’aquí, tornar a ser d’aquí, i tornar a fer les coses d’aquí.  
14/05/2011
Vivim en una época de comunicació constant i d’intercanvi d’informació al minut i, per tant, resulta difícil, o gairebé impossible, viure la vida que es vivia fa cinquanta anys.
26/04/2011