,
23/03/2017
Arqueologia
Bol amb el codi postal de Sant Jaume. Gres alta temperatura.

1240ºC

Era inevitable que els esdeveniments em portessin cap al fang. Trobar aquell espai propi d’equilibri i energia concentrada per avançar amb els meus projectes.

Des de Sant Jaume, envoltada d’arrossars, la meva afició pel fang m’han encaminat, a poc a poc, cap a la ceràmica. Primer amb els estudis de ceràmica indígena protohistòrica, dins la meva feina com arqueòloga, i a partir del 2007, vaig fer un pas més, per crear la meva pròpia ceràmica utilitària.

M’agradava la idea de retornar als orígens fenicis i grecs (VIII ane-V ane) del torn, però fugint dels esmalts tradicionals de la ceràmica catalana dels segle XI-XX dne on encara s’utilitzaven esmalts amb altes concentracions de plom per aconseguir els vidriats tant característics.

Quan m'assec al torn i connecto amb l'argila, tota la meva atenció i la meva ment hi són, deixant anar a poc a poc els pensaments, les preocupacions i l'estrès. El torn em demana concentració, força (de vegades), suavitat,  i paciència. Aquestes mateixes coses són les que jo necessito aplicar en altres àmbits de la meva vida.

Al taller sóc creadora de les meves pròpies peces d’art, les dissenyo, les construeixo, les decoro i les acabo quan jo ho decideixo, ningú més em diu el que he de fer. Aquí no. Llavors em trobo amb les meves pròpies possibilitats, amb el meu autolideratge i la meva motivació, el meu compromís i perseverança. A més repasso les meves matemàtiques de l’institut i fins i tot la química, per aconseguir les proporcions adequades per fer un bon gres, o un esmalt que fins llavors només existia al meu cap.

La desconnexió durant aquestes tardes de cap de setmana és total, deixo oblidat en un calaix el mòbil, trio la meva banda sonora per aquella tarde, i a mesura que el fang va donant voltes, m’oblido de tot el demés. No sempre la peça que tens al cap, és viable, de vegades he imaginat peces amb unes pareds tant fines que era impossible d’assolir, i finalment la peça ha colapsat. Però això és part de l’aprenentatge, i t’ajuda a buscar solucions i investigar, per trobar la solució més viable per aconseguir aquell gerro de gran format.

Llavors un dia, t’adones que a poc a poc, les mans han après a dominar el fang i la velocitat del torn, deixant que sigui el gres qui trobi la seva forma. El resultat final són peces amb formes inspirades amb peces arqueològiques i motius decoratius històrics, però amb fangs cuits a alta temperatura amb doble cocció fins arribar als 1240ºc, i amb esmalts lliures de tòxics, aptes tant per a microones com per rentaplats.

Us deixo amb una mostra del treball al torn, ben acompanyada amb la música de Joan Rovira: https://www.youtube.com/watch?v=a7pZ2JkpXeU

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!

31/01/2018
El xiprer Capítol 1 (final)
24/01/2018
1 D'AGOST DE 1448   Capítol 1:
22/01/2018
El propòsit d'aquest any era publicar en facsímils una relat que tenia guardat des del 2008.
23/03/2017
Era inevitable que els esdeveniments em portessin cap al fang. Trobar aquell espai propi d’equilibri i energia concentrada per avançar amb els meus projectes.
10/02/2016
Ja tenim les dates oficial per la segona edició de la Via Scipionis 2016!
23/10/2015
Encara no m'he recuperat de la impressió, deu ser que culturalment no estem acostumats a visitar museus plens de petites i grans persones. Però a fora de Catalunya és la norma.
08/06/2015
Ja teniem ganes de pic i pala, i després de l'hivern i aprofitant les vacances molts arqueòlegs aprofitem per enganchar-nos uns dies a l'excavació que ens quedi més aprop.