Jump to navigation
La història sempre es repeteix i ens ensenya. No és el primer cop que la humanitat s’enfronta a una gran pandèmia, i no serà l’última.
Recordem que, després del «lo mal any primer» el 1333, la població catalana, a causa de l’empobriment del camp, les males collites i la desnutrició, va patir un davallament dràstic de la població així com un abandonament del camp. Anys després, el 1348 arriba una malaltia que es propaga per tota Europa, i que fa caure els foc de Catalunya fins a una cinquena part de la població.
En quatre anys van arribar a morir a Europa uns vint milions de persones. En aquells moment es va prohibir el comerç entre ciutats i es vam proposar quarantenes tapiant fins i tot cases amb els infectats dintre.
Aquesta crisi serà coneguda com la crisi de la baixa edat mitjana. La pesta negra o bubònica ja es coneguda des de el segle VI-VII, i hi van haver brots dins al segle XVIII. Al segle XIX els bacteriòlegs Kitasato i Yersin, de forma independent però paral·lela, descobreixen que aquesta es transmet per Zoonosis, a partir de les puces que habiten a les rates i altres rosegadors. Les puces salten als humans i quan piquen transmeten el bacteri. La malaltia provocava bubons (pesta bubònica) a les aixelles, inflamacions i supuració així com febre alta, deliris i taques negres a la pell (pesta negra).
A l’edat mitjana creiem que els gats eren els portadors de la malaltia i van començar a sacrificar-los. Així que en poc temps, com que les rates no tenien depredadors naturals es vam multiplicar i van propagar la malaltia encara més ràpidament.
I tornem al segle XXI, un altra crisi mèdica està entrant a casa nostra, com tants altres cops a la història ens en sortirem com humans. Però aquest cop estaria bé aprendre’n alguna cosa, i que aquest to d’alarma ens ajudi a cuidar-nos més com a ciutadans d’aquest planeta. Consumir menys, contaminar menys, estimar-nos més, sent solidaris, reclamant drets i exigint responsabilitat política. Si aquests no estan preparats que donin la veu i el poder als científics, als metges i als sanitaris.
Estem a l'inici de "lo mal any primer" d'aquesta crisi sanitària. Això és una oportunitat per fer un canvi d'estratègia com a societat. Estem preparats? Ho hem d'estar per força. Salut, cuideus, #quedatacasa
Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!
