,
18/03/2020
Arqueologia
'El triomf de la mort' de Peter Brueghel el Vell. Detall.1562. Oli sobre taula.

"lo mal any primer"

La història sempre es repeteix i ens ensenya. No és el primer cop que la humanitat s’enfronta a una gran pandèmia, i no serà l’última.

Recordem que, després del «lo mal any primer» el 1333, la població catalana, a causa de l’empobriment del camp, les males collites i la desnutrició, va patir un davallament dràstic de la població així com un abandonament del camp. Anys després, el 1348 arriba una malaltia que es propaga per tota Europa, i que fa caure els foc de Catalunya fins a una cinquena part de la població.

En quatre anys van arribar a morir a Europa uns vint milions de persones. En aquells moment es va prohibir el comerç entre ciutats i es vam proposar quarantenes tapiant fins i tot cases amb els infectats dintre.

Aquesta crisi serà coneguda com la crisi de la baixa edat mitjana. La pesta negra o bubònica ja es coneguda des de el segle VI-VII, i hi van haver brots dins al segle XVIII. Al segle XIX els bacteriòlegs Kitasato i Yersin, de forma independent però paral·lela, descobreixen que aquesta es transmet per Zoonosis, a partir de les puces que habiten a les rates i altres rosegadors. Les puces salten als humans i quan piquen transmeten el bacteri. La malaltia provocava bubons (pesta bubònica) a les aixelles, inflamacions i supuració així com febre alta, deliris i taques negres a la pell (pesta negra).

A l’edat mitjana creiem que els gats eren els portadors de la malaltia i van començar a sacrificar-los. Així que en poc temps, com que les rates no tenien depredadors naturals es vam multiplicar i van propagar la malaltia encara més ràpidament.

I tornem al segle XXI, un altra crisi mèdica està entrant a casa nostra, com tants altres cops a la història ens en sortirem com humans. Però aquest cop estaria bé aprendre’n alguna cosa, i que aquest to d’alarma ens ajudi a cuidar-nos més com a ciutadans d’aquest planeta. Consumir menys, contaminar menys, estimar-nos més, sent solidaris, reclamant drets i exigint responsabilitat política. Si aquests no estan preparats que donin la veu i el poder als científics, als metges i als sanitaris.

Estem a l'inici de "lo mal any primer" d'aquesta crisi sanitària.  Això és una oportunitat per fer un canvi d'estratègia com a societat. Estem preparats? Ho hem d'estar per força. Salut, cuideus, #quedatacasa

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!

23/03/2017
Era inevitable que els esdeveniments em portessin cap al fang. Trobar aquell espai propi d’equilibri i energia concentrada per avançar amb els meus projectes.
10/02/2016
Ja tenim les dates oficial per la segona edició de la Via Scipionis 2016!
23/10/2015
Encara no m'he recuperat de la impressió, deu ser que culturalment no estem acostumats a visitar museus plens de petites i grans persones. Però a fora de Catalunya és la norma.
08/06/2015
Ja teniem ganes de pic i pala, i després de l'hivern i aprofitant les vacances molts arqueòlegs aprofitem per enganchar-nos uns dies a l'excavació que ens quedi més aprop.
02/06/2015
   
10/03/2015
Ja feia uns quants mesos que l'ajuntament d'Ascó tenia pensat en rehabilitar el seu Castell.
27/10/2014
Recent retornada a la ciutat, Barcelona, vaig quedar amb amics que, com jo, van decidir al seu moment dedicar-se a la seva passió, l’arqueologia.