,
22/03/2020 - 00:00
Maternitat
Fent una videotrucada

10/15 + 15: Confinats però connectats

Avui ha estat un dia de videotrucades. Després d'esmorzar, ens donem el bon dia amb una amiga i la seva filla (que té la mateixa edat que el petit de casa); abans de dinar, ens posem al dia amb el padrí del fill gran que fa dies que no veu; a l'hora del cafè, ens connectem amb els iaios i els tiets com si fos un diumenge com els de fa poques setmanes (quan res de tot el que estem vivint ens passava pel cap que pogués ser real); a la tarda, connexió amb el cosinet gran (amb qui, quan tot això acabi, quedarem una tarda per jugar sense parar); després de la banyera, finalment, ens diem bona nit amb els altres iaios, tot donant la benvinguda als tiets que, havent-los agafat tota aquesta crisi del coronavirus a Atenes de viatge, acaben de tornar a casa. 

Quina sort tenim, en moments de confinament com els que estem vivint, de tenir facilitats tecnològiques com les videotrucades. Segur que no se n'havien fet tantes en la vida! Tot i trobar a faltar (i molt!) aquestes 'abraçades invisibles' que tant ens enviem per missatge o de paraula, poder compartir vermuts, converses, hores de cafè o fins i tot àpats a distància són tot un regal (un immens regal!). Imaginar-me tants dies tancats a casa (ja en tenim 15 més per endavant!) sense poder veure ni sentir a les persones que estimes, seria insufrible. Ja costa pensar en el temps que ens falta per poder veure'ns en persona, tocar-nos, besar-nos, abraçar-nos com segurament mai abans ens haurem abraçat. Serà tan bonic quan tot això passi i ens retrobem de nou. Només de pensar-hi, ja em cauen les llàgrimes. 

Però ara és moment de ser fortes i tenir paciència. Respirar i agafar forces per tirar endavant dia a dia. Ho estem fent bé, ja portem 10 dies i feia una setmana no les teníem totes de com hi arribaríem. Sort d'aquests moments de reunió a distància, d'aquestes converses caòtiques (amb nens petits, sorolloses i desordenades) que ens fan sentir menys sols, més a prop i més estimats. Gràcies per ser-hi. Ànims, famílies!  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

01/05/2019 - 00:00
Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals).
20/03/2019 - 00:00
Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea.
26/02/2019 - 00:00
Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar.
30/01/2019 - 00:00
No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble.
13/01/2019 - 00:00
Quedar a partir de les 20h s'ha convertit en missió impossible.
19/12/2018 - 00:00
És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu.
29/11/2018 - 00:00
Quantes vegades hem sentit a parlar de parelles que, en moments de crisi, han decidit tenir un fill per veure si així superaven els problemes i tiraven endavant amb la relació. Quin gran error!