,
01/05/2019
Maternitat
Moments de lectura

La inseguretat

Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals). Donar-li xumet, seguir el mètode Estivill per adormir-lo o oferir-li aliments sencers des de petit (allò del Baby Led Weaning). Deixar que vagi en caminadors, que vegi dibuixos al mòbil o que mengi xocolata. Castigar-lo si es porta malament o parlar-ho tot (encara que sigui tan bebè que no entengui res del que li dius). Agafar-lo sempre al braç o deixar que experimenti per ell sol. Deixar-lo plorar, apuntar-lo a anglès des del primer any o ensenyar-li unes normes de comportament per anar pel món. 

Vivim en l'època amb més informació que mai i tenim més dubtes dels que voldríem - i que podíem imaginar. Si ja és prou complicat adaptar-te a la teva nova vida, amb tota la responsabilitat que això comporta, només et falten modes, tendències i opinions per totes bandes, que et fan dubtar de les teves decisions i maneres d'educar. Perquè hauríem de partir de la base que totes les mares - i pares - ho fan el millor que saben i amb les millors intencions del món. Perquè cada xiquet i xiqueta és un cas únic i no perquè li donis xumet, el deixis plorar o el castiguis quan fa alguna cosa malament ets una mala mare. Al contrari, segur que tens els teus motius per fer-ho així. 

Més confiança en nosaltres mateixes, ens fa falta. Seguir el nostre sentit comú i, a partir dels nostres coneixements, experiències i lògiques, poder educar els nostres fills i filles sense sentir-nos insegures i amb pors de no estar-ho fent bé. Les teories ens poden ajudar, ens poden donar idees i pautes, però no hem de perdre el punt de vista en com som, com són els nostres fills i què volem per a ells. Per a que siguin persones amb futur, que tinguen un gran cor i, sobretot, que siguin una versió millorada de nosaltres mateixes. Siguem el seu exemple a seguir, amb seguretat i confiança. Amb autoestima i amor. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

15/09/2021
'Que lents que passen els dies, però que ràpid que passen els anys'. L'altre dia sentia esta frase i, aproximant-se el primer aniversari de les bessones, vaig sentir-m'hi molt identificada.
23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.