,
26/02/2019
Maternitat
Un moment de relax

Desconnectar

Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar. I no perquè no sigues feliç amb tot lo que tens (los mini-drames diaris de tuns fills, però també los instants d'amor absolut que et desfan per dins), sinó perquè, de quan en quan, necessites tornar a pensar en tu, tornar a sentir-te a tu, tornar a escoltar-te només a tu.  

Des que ets mare, has passat a un segon pla. O a un tercer. O fins i tot a un quart. Abans que tu, estan ells, les cosetes que més estimes d'este món. Abans que tu, està la feina, la que t'omple, però la que també és imprescindible per tirar endavant. Abans que tu, està la parella, la família, los amics. En l'últim en què penses és en tu. I no perquè no vulgues, sinó perquè no tens temps. I quan tens temps, estàs cansada. I quan tens temps i no estàs cansada, resulta que no saps com desconnectar d'ells, de la feina, de la parella, de la família o dels amics. 

Perquè, des que ets mare, se't fa difícil només pensar en tu. Perquè et sents infinitament responsable de les personetes que has portat al món. Perquè no vols fallar-los, perquè vols que siguen feliços, perquè pateixes per tots els perills i problemes que poden viure. Ja no penses en tu, penses en ells. Sempre, en tot moment, sense descans. 

Tot i això, n'ets conscient, i saps que, encara que sigue de quan en quan, encara que sigue difícil i complicat, has d'aprendre a desconnectar. A respirar i a no sentir-te responsable de tot. A relaxar-te i tornar-te a sentir, a escoltar-te per dins. Perquè és necessari, perquè és imprescindible, i perquè si no ho fas tu, no ho farà ningú. Desconnectar per agafar energia. Desconnectar per sentir no que no t'has perdut. Desconnectar per reafirmar que segueixes sent tu. Més ben acompanyada, amb més amor i més paciència, però segueixes sent tu. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb dos xiquets petits. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-los.

18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.
10/06/2020
No saps com, de cop, les constel·lacions s'alineen i els dos s'entretenen fent alguna cosa en silenci, sense crits, concentrats. Un fent per primera vegada un puzzle 'dels grans' i l'altre pintant el quadern de dibuixos.
08/06/2020
Encetem fase 3 amb mobilitat reduïda, tant territorial com física.
07/06/2020
Per fi, comencem a encetar la nostra fase particular de retrobaments amb amics, després d'una primera fase només amb familiars.
06/06/2020
Un nou dissabte se suma als ja-no-sé-quants dissabtes que portem des que tota aquesta pandèmia va començar. Un nou dissabte, això sí, que hem pogut tornar a compartir amb iaios i cosins per part de pare.