,
20/03/2019
Maternitat
Xiquets als gronxadors

Escapades familiars

Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea. Una maleta amb la roba (per si fa fred o calor, de recanvi per si s'embruten - més que menys per si de cas -, pijames, jaquetes i sabates); una altra bossa amb tot lo del bany (raspall i pasta de dents, sabó i xampú, crema hidratant, secador de cabell i colònia); sense oblidar-te de les tovalloles, les mantes per si fa fred, els medicaments per si es posen malalts i els quatre joguets preferits per distreure'ls durant el viatge. Ah! I també alguna cosa de menjar per si els entra la gana i un parell de botelles d'aigua per si tenen set. 

La teua maleta, evidentment, és secundària. Quatre coses imprescindibles (roba, pijama, necesser i carregador de mòbil) i cap al cotxe que ja feu tard. Les tres hores de viatge passen prou bé, tot i que a la mitja hora de sortir de casa ja pregunten 'Quant falta per arribar?'. Paciència, et dius. I sí, paciència és el que necessitaràs tot el cap de setmana: per adormir-los (estan emocionats pel viatge i, a més, dormen en lliteres, tota una aventura!); per distreure'ls durant tot el dia amb activitats que els agradin (lo de visitar poblets bonics o prendre alguna cosa amb calma a una terrassa no entra als seus plans - això sí, als gronxadors s'hi estarien hores!); per a que mengin tranquils i sense muntar cap drama als restaurans (per què és tan difícil?) 

En resum. L'escapada familiar que visualitzaves tranquil·la, per desconnectar i tornar amb energies renovades i tots feliços i contents es converteix (que il·lusa eres!) en un cap de setmana estressant, esgotador i interminable. Amb moments divertits, descobertes boniques i complicitats impagables. Però també amb moments irritants, nervis a flor de pell i cansament evident. I, en arribar a casa (per fi!), encara et queda desfer maletes, tornar-ho tot a lloc i mentalitzar-te que demà torna a ser dilluns. 

Per sort, en el record només es quedaran les anècdotes, els moments bons i les fotos divertides. Perquè encara que hagi estat un cap de setmana intens (molt intens!), ha estat una escapada familiar diferent. En què heu sortit de la rutina i us heu trobat amb situacions noves, horaris canviats i experiències inesperades. Ha estat una escapada familiar especial i, com tot en aquesta nova vida de mare millennial, ho has intentat viure (i disfrutar!) tant com has pogut. Això sí, tornar a casa ha estat el millor i imprescindible final. Fins la propera escapada! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

15/09/2021
'Que lents que passen els dies, però que ràpid que passen els anys'. L'altre dia sentia esta frase i, aproximant-se el primer aniversari de les bessones, vaig sentir-m'hi molt identificada.
23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.