Una muntanya russa

19/12/2018

És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu. De maleïr les nits en què es desperten dos, tres i fins a quatre vegades perquè tenen sed, no tenen son o no volen dormir al seu llit, a notar com se t'omplen els ulls de llàgrimes de l'emoció en veure'ls ballar al festival del col·legi. 

De sentir-te cansada, exhausta, quan arriba la nit i encara falten les banyeres i els sopars. De meravellar-te quan l'escoltes explicar el que han fet a classe o de sentir que el cor et fa un salt quan t'envia un bessito a l'aire abans d'entrar a anglès. D'enfadar-te perquè li has dit tres vegades que reculli els joguets i ha passat de tu sense miraments o de notar una ràbia immensa perquè vols cridar, marxar i deixar-ho tot estar. 

De sentir que no pots més a sentir que pots amb tot. De no entendre perquè els vas tenir a saber que són el millor que has fet a la teva vida. De voler descansar d'ells - encara que siguen unes hores, uns dies! - a sentir que et falta alguna cosa quan saps que són lluny. T'esgoten l'energia, però et donen tota la vida. Et condicionen cada dia, però saben com multiplicar l'alegria. Han convertit la teva vida en una muntanya russa, amb altibaixos, amb moments d'ofuscació sincera, però també amb moments de felicitat màxima. I és que ser mare també és això, una explosió d'emocions, de sentiments i pensaments amb què has d'aprendre a conviure. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.