,
23/03/2020
Maternitat
Ballant la cançó del final del dia

11/15 + 15: Un dia més és un dia menys

Comencem una nova setmana. Més cansats, però amb més experiència sobre com va això del confinament familiar. Més conscienciats, però també menys exigents en la imperiosa necessitat que teníem al principi de voler que cada dia fos un festival de manualitats, activitats, aprenentatges i sorpreses. Ens hem calmat una mica, ens hem acostumat a la situació i ens ho prenem amb menys intensitat. 

La nova rutina ja forma part del nostre dia a dia: aixecar-nos, vestir-nos, esmorzar i fer alguna activitat distreta per passar el matí. Vas canviant, per no fer sempre el mateix, però també saps què els agrada més i què funciona millor. Dinar i moment de mirar alguna pel·lícula de dibuixos animats a la tele. En acabar, berenar i alguna altra activitat (ja més espontània) per acabar de passar la tarda. Fins que arriba la desitjada hora de la banyera, tot seguit el sopar i, finalment, l'hora d'anar a dormir. Amb el pare, ens anem turnant ja que els dos teletreballem, però ja hem agafat unes dinàmiques que ens funcionen prou bé. I els xiquets també han après que, quan estem treballant, no poden venir a "molestar" (tot i que, inevitablement, algun "mama, et vull ensenyar... et vull dir... quan acabaràs?" sempre cau) Inevitable, pobrets. 

Pensar que, si no s'hagués allargat el confinament, només ens quedarien quatre dies tancats a casa! Millor no pensar-ho, però al mateix temps, et fa veure que allò que veies tan llunyà, al fi i al cap, només és qüestió de paciència i constància, que tot acaba arribant. I això, vulguis que no, et dóna forces i esperança. 

De moment, a casa nostra cada dia, allà les 19h, abans de la banyera, ballem tots junts la "cançó del final del dia". Sempre la mateixa, sempre a la mateixa habitació, sempre els quatre, per celebrar que hem superat un dia més junts. Que ja ens en queda un menys per sortir de casa. Ànims, família! 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

10/06/2020
No saps com, de cop, les constel·lacions s'alineen i els dos s'entretenen fent alguna cosa en silenci, sense crits, concentrats. Un fent per primera vegada un puzzle 'dels grans' i l'altre pintant el quadern de dibuixos.
08/06/2020
Encetem fase 3 amb mobilitat reduïda, tant territorial com física.
07/06/2020
Per fi, comencem a encetar la nostra fase particular de retrobaments amb amics, després d'una primera fase només amb familiars.
06/06/2020
Un nou dissabte se suma als ja-no-sé-quants dissabtes que portem des que tota aquesta pandèmia va començar. Un nou dissabte, això sí, que hem pogut tornar a compartir amb iaios i cosins per part de pare.
05/06/2020
Avui és l'aniversari del meu pare i, per sort, aquesta vegada - al contrari de quan va ser el de la meva mare -, l'hem pogut celebrar junts.
04/06/2020
Sí, ho esteu entenent bé. Si no fos prou estar vivint aquesta situació familiar excepcional amb motiu de la pandèmia del coronavirus, poc abans de confinar-nos a les nostres cases, vam saber que estava embarassada.
03/06/2020
Un dels grans temes d'aquests dies és l'estiu, més concretament els campus d'estiu per als petits de casa.