,
03/06/2020
Maternitat
Els petits fent carreres pel passadís

83/87: Què farem a l'estiu?

Un dels grans temes d'aquests dies és l'estiu, més concretament els campus d'estiu per als petits de casa. Si en fan, si no en fan, si en fan amb quines condicions, si els portarem o seguirem amb aquesta convivència familiar non stop durant tot l'estiu, si són segurs, si són massa cars... Personalment, aquesta situació excepcional - amb el seu intens confinament - m'ha trastocat tant la meva planificació habitual que ens hem trobat al mes de juny sense saber res de com enfocarem l'estiu. Quan faci més calor, anirem a la casa dels iaios materns, que viuen al camp, però més enllà d'això, no hem sigut capaços de pensar-hi. No hem preguntat pels campus d'estiu del poble, si queden places, quins horaris fan i quins preus tenen; no ens hem informat de res i, de sobte, t'imagines l'estiu seguint amb aquesta intensitat que portem des del mes de març i penses que potser sí que estaria bé, almenys, valorar-ne l'opció. 

Que arriba l'estiu de sobte, crec que ens passa tots els anys. El maig es fa costerut, però una vegada encetes el mes de juny ja tot agafa un altre color, un altre ritme, una altra sensació. Il·lusió d'estiu, de platja, de terrasses, de dies llargs i nits curtes. Enmig de la pandèmia que - no ho oblidem - estem vivint, crec que aquest mes de juny encara ha arribat més de cop i, sobretot, ha arribat més carregat de ganes de viure'l al màxim. Potser sí que haurem de preguntar pels campus d'estiu i recuperar-nos d'aquests mesos tan intensos.... Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.
10/06/2020
No saps com, de cop, les constel·lacions s'alineen i els dos s'entretenen fent alguna cosa en silenci, sense crits, concentrats. Un fent per primera vegada un puzzle 'dels grans' i l'altre pintant el quadern de dibuixos.