,
23/03/2020
Maternitat
Ballant la cançó del final del dia

11/15 + 15: Un dia més és un dia menys

Comencem una nova setmana. Més cansats, però amb més experiència sobre com va això del confinament familiar. Més conscienciats, però també menys exigents en la imperiosa necessitat que teníem al principi de voler que cada dia fos un festival de manualitats, activitats, aprenentatges i sorpreses. Ens hem calmat una mica, ens hem acostumat a la situació i ens ho prenem amb menys intensitat. 

La nova rutina ja forma part del nostre dia a dia: aixecar-nos, vestir-nos, esmorzar i fer alguna activitat distreta per passar el matí. Vas canviant, per no fer sempre el mateix, però també saps què els agrada més i què funciona millor. Dinar i moment de mirar alguna pel·lícula de dibuixos animats a la tele. En acabar, berenar i alguna altra activitat (ja més espontània) per acabar de passar la tarda. Fins que arriba la desitjada hora de la banyera, tot seguit el sopar i, finalment, l'hora d'anar a dormir. Amb el pare, ens anem turnant ja que els dos teletreballem, però ja hem agafat unes dinàmiques que ens funcionen prou bé. I els xiquets també han après que, quan estem treballant, no poden venir a "molestar" (tot i que, inevitablement, algun "mama, et vull ensenyar... et vull dir... quan acabaràs?" sempre cau) Inevitable, pobrets. 

Pensar que, si no s'hagués allargat el confinament, només ens quedarien quatre dies tancats a casa! Millor no pensar-ho, però al mateix temps, et fa veure que allò que veies tan llunyà, al fi i al cap, només és qüestió de paciència i constància, que tot acaba arribant. I això, vulguis que no, et dóna forces i esperança. 

De moment, a casa nostra cada dia, allà les 19h, abans de la banyera, ballem tots junts la "cançó del final del dia". Sempre la mateixa, sempre a la mateixa habitació, sempre els quatre, per celebrar que hem superat un dia més junts. Que ja ens en queda un menys per sortir de casa. Ànims, família! 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

01/05/2019
Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals).
20/03/2019
Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea.
26/02/2019
Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar.
30/01/2019
No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble.
13/01/2019
Quedar a partir de les 20h s'ha convertit en missió impossible.
19/12/2018
És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu.
29/11/2018
Quantes vegades hem sentit a parlar de parelles que, en moments de crisi, han decidit tenir un fill per veure si així superaven els problemes i tiraven endavant amb la relació. Quin gran error!