,
30/03/2020
Maternitat
Jugant junts

18/30: Germans

Avui s'han volgut vestir amb la mateixa samarreta. La de tirants de cocodrils per damunt d'una altra de màniga llarga. Com tampoc han de sortir de casa, què importa si queda bé, està a la moda o és el seu estil? Els fa il·lusió i, en realitat, això és el que importa. Que comparteixin alegries, joguets, colors, contes i riures. Que creixi la complicitat entre ells i, tot i que es barallin cada dos per tres, es busquin constantment per confirmar que estan a prop un de l'altre. 

Com a mare, me'ls miro i se m'emociona el cor. Estic convençuda que tants dies convivint les 24 hores del dia els unirà d'una manera especial. També es barallaran i es queixaran un de l'altre com mai abans (que si tal no em deixa això, que se l'altre m'ha pres el que jo volia,...), però el fet de trobar-se en aquesta situació excepcional, compartint tots i cadascun dels moments del dia, els brinda una impensable oportunitat de conèixer-se millor. Per als pares és esgotador, quan no és un és l'altre, però també tenen els seus moments de distracció mútua en què, com per art de màgia, desapareixen les diferències i les baralles, i juguen plàcidament plegats. Dura poc, però és preciós. 

En fi, seguim amb la tercera setmana de confinament familiar i diràs que ens hi hem acabat acostumant prou bé (o almenys, això em sembla avui). Seguirem comptant dies! Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.