,
14/03/2020 - 00:00
Maternitat
Així començàvem el dia

2/15: Paciència i positivisme

Avui he començat el segon dia de confinament amb dos propòsits: prendre'm la situació amb més positivisme i intentar cridar menys que ahir. Perquè, és cert, ahir no estava mentalment preparada per gestionar tot el que va acabar passant al llarg del dia. Treballar, entretenir els petits, evitar baralles, no perdre els nervis, assimilar la nova situació... Massa coses noves d'un dia per a l'altre. 

Però avui m'he despertat diferent. Ens ho haurem de prendre amb més optimisme, no!? Al cap i a la fi, el que hem de fer és quedar-nos a casa. Tan senzill com això. El que fem dins de casa ja és cosa nostra (com ens organitzem, com ho vivim, com ho compartim...), però no ha de ser tan difícil. O almenys, està a les nostres mans que sigui el menys difícil possible. 

Això precisament és que el vam fer ahir a la tarda, abans de l'hora de la dutxa, amb el fill gran: un horari d'activitats. Què faríem al matí després d'esmorzar i vestir-nos, quina pel·lícula veuríem després de dinar i a quin joc jugaríem després de berenar. I la veritat és que, de moment, està funcionant molt millor del que em pensava! Perquè ja no vas tan perduda improvisant constantment. Ja tens una idea de què faràs, més o menys, a cada franja horària. I això, et dona molta tranquil·litat interior. 

De moment, seguirem el 'planning' i intentarem pensar activitats diferents cada dia. Encara hem d'acabar de decidir com ho farem els dies entre setmana, per combinar-ho amb el teletreball (serà més complicat, però buscarem la manera), però és important prendre'ns aquests dies amb calma i sense perdre la paciència. Es faran llargs, segur. Però no ens queda una altra opció. Fer videoconferències amb els iaios, els amics i la família; tornar a disfrutar de llargues converses telefòniques, i compartir hores i hores amb els petits de casa. Hi haurà moments de tot, però a la llarga, segur que en tindrem un bonic record. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

01/05/2019 - 00:00
Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals).
20/03/2019 - 00:00
Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea.
26/02/2019 - 00:00
Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar.
30/01/2019 - 00:00
No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble.
13/01/2019 - 00:00
Quedar a partir de les 20h s'ha convertit en missió impossible.
19/12/2018 - 00:00
És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu.
29/11/2018 - 00:00
Quantes vegades hem sentit a parlar de parelles que, en moments de crisi, han decidit tenir un fill per veure si així superaven els problemes i tiraven endavant amb la relació. Quin gran error!