,
07/04/2020
Maternitat
A la dutxa

26/30 + 15: Aprenent diferent

Ara que ja sabem que és molt provable que els petits no tornin a l'escola fins passat l'estiu o, amb sort, un parell de setmanes abans, et planteges si això afectarà en els seus aprenentatges personals. Està clar que intentarem seguir les indicacions que ens arriben per part de l'escola per fer activitats, exercicis i ensenyar - com puguem - els conceptes i plantejaments que han d'assolir al seu curs. Ho intentarem perquè, evidentment, no som professors i, tot i que ho farem el millor que sabrem, segurament no ho farem com ho haguéssin fet les seves educadores. 

Si més no, en el meu cas amb dos xiquets de 5 i 2 anys, el que veig clar és que potser no aprendran molta teoria, però s'empaparan d'una pràctica immillorable. La convivència de tants dies entre quatre parets i amb la mateixa gent només pot portar a aprendre ser millors persones. Al principi segurament costarà (i en el nostre cas, ha costat!), però amb el temps, te n'adones - gairebé per sorpresa - que el dia a dia és més fluid. Han après què poden fer i què no (amb les seves excepcions), saben quan l'ambient està relaxat i poden jugar més del compte o si, al contrari, no és moment de gaires bromes i s'ha de fer cas als grans. Gaudeixen de les activitats compartides que mai abans teníem temps per fer - com dutxar-nos junts, berenar plegats i sense presses o fer manualitats només perquè en tenim ganes -, aprenen a jugar plegats i a connectar entre ells i, en definitiva, assimilen un munt de coneixements - sense saber-ho - que els faran créixer i ser millors. Podríem dir que, en aquest sentit, tot i el difícil que pot semblar en alguns moments, aquest confinament familiar ha estat un regal per als més petits que, segurament, mai oblidaran. O almenys, que els haurà ensenyat viure la vida d'una manera diferent. I això sempre és bonic. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

01/05/2019
Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals).
20/03/2019
Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea.
26/02/2019
Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar.
30/01/2019
No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble.
13/01/2019
Quedar a partir de les 20h s'ha convertit en missió impossible.
19/12/2018
És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu.
29/11/2018
Quantes vegades hem sentit a parlar de parelles que, en moments de crisi, han decidit tenir un fill per veure si així superaven els problemes i tiraven endavant amb la relació. Quin gran error!