Jump to navigation
Els dies passen i ja portem quatre setmanes senceres tancats a casa. Pràcticament un mes sense escola, teletreballant com podem, exercitant la paciència al màxim i trobant l'equilibri en una situació tan inesperada com inusual. Hi ha hagut moments de tot, com ja sabeu, però la valoració d'aquestes quatre setmanes crec que és més positiva que negativa. Ens han ensenyat a conviure millor, a entendre'ns d'una altra manera, a no sentir-nos sols i buscar les vies per trobar-nos - tot i la distància - prop de la gent que estimem. Ens han fet veure que les presses no porten enlloc i que la vida és més bonica quan pots disfrutar-la en calma. I que tot i les frustacions i els maldecaps del confinament, som uns afortunats de poder-lo viure on i com l'estem vivint.
Els petits no et deixen gaires moments per reflexionar-hi, però quan arriba la nit, dormen i tens el teu esperat 'moment per a tu', és quan te n'adones de l'excepcionalitat del moment i d'aquestes petites coses que ens l'estan fent viure millor. No parem de jugar, d'ordenar joguines i intentar seguir una rutina. No podem dormir fins les tantes ni veure una pel·lícula en calma, però quan podem, trobem els moments i les maneres d'aprofitar aquest parèntesi vital del confinament que, tot i la gravetat de la situació, ens està regalant. La vida segueix! Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.