Jump to navigation
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar. Després de més de dos mesos tancats a casa - com mai a la vida havíem viscut -, ens hem plantat davant l'estiu amb la il·lusió d'aprofitar-lo, però amb la temor de no passar-nos de la ratlla. Hi hem arribat poc preparats mentalment, amb molts canvis i informacions contradictòries viscudes, amb sensacions de debilitat davant d'un futur encara molt incert. Demà s'acaba el curs escolar i això significa encetar una nova etapa, l'estiu, amb horaris que canviaran (tot i no haver anat a escola des de fa mesos) i rutines que haurem de començar a assimilar.
Avui, per exemple, el fill gran ha fet una videotrucada amb els companys de classe i la seva professora, a mode de comiat de curs. Han comentat - alguns més que altres - com han viscut el confinament, què han trobat a faltar i com encaren l'estiu. Noves tecnologies que encara no funcionen bé i vergonyes per estar davant d'una pantalla i parlar a càmara, però sobretot es respirava la il·lusió de tornar-se a veure de nou i tornar a sentir-se part del grup. Ara és hora dels campus d'estiu, de distreure's i passar-s'ho bé. De sortir, jugar, compartir i viure les hores fora de casa com no han fet durant aquest temps. S'acaba un curs i no sabem com començarà el següent, però de moment, aprofitarem tant com puguem la llibertat que ara, per fi, tornem a sentir. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.