,
11/06/2020
Maternitat
Esperant a la consulta de l'HVC de Tortosa
Foto:
Jordi Segarra

91/102: D'ecografia en ecografia sense companyia

Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint. Al ser un embaràs de risc, el protocol marca que hi he d'anar cada quinze dies si tot va bé, i certament, així ha estat des de l'inici d'aquesta aventura (recordem en ple confinament!). En realitat, a partir de la setmana 10 (estic a la 21), que em van derivar a l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona (per haver detectat una possible alteració en un dels bebès que s'havia d'estudiar millor), em fan ecografia cada setmana. Una setmana a Tortosa i una altra setmana a Barcelona. 

Per una banda, aquest control tan seguit em fa estar més tranquil·la de com està anant tot. Em sento en bones mans i quan acaba cada revisió, dient-me que tot està bé, surto amb un somriure als llavis i una calma plàcida al cor. Això sí, la part negativa de tot aquest procés, amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, està sent que no puc entrar mai acompanyada a la visita. Fins la porta, puc anar amb un acompanyant, però dins la consulta hi he d'entrar sola. I això em trenca per dins perquè em sap molt greu que el pare de les criatures no pugui estar compartint l'emoció de veure-les en directe com jo, que no pugui acompanyar-me en tot aquest camí ple de temors, il·lusions i canvis que és dels dos. Poc a poc, els hospitals tornen a la normalitat, però de moment, a l'ecografia d'aquest matí hi he tornat a entrar sola. Esperarem a la setmana que ve. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

15/09/2021
'Que lents que passen els dies, però que ràpid que passen els anys'. L'altre dia sentia esta frase i, aproximant-se el primer aniversari de les bessones, vaig sentir-m'hi molt identificada.
23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.