,
23/03/2021
Maternitat
Los meus fills grans, les bessones i jo

Tot passa

Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència. Tot passa, em repetia a mi mateixa quan començaven, cada nit dels primers - i no tan primers - mesos de vida, los plors de les petites. Uns plors que no deixaven - ni a elles ni a natros - adormir-nos abans de les 3 de la matinada. Tot passa, pensava. I això em reconfortava. Perquè era veritat, cada nit, després de moltes passejades amunt i avall del passadís i molta son acumulada, los còlics acabaven passant i finalment, elles i natros, podíem dormir - encara que fossin un parell d'hores seguides. 

Tot passa, encara ara em recordo a mi mateixa cada nit d'interrupcions contínues per donar de pit a les bessones. Ara una, ara l'altra, ara una, ara l'altra. Amb aquella inèrcia natural de despertar-me sense sobresalts, enmig del silenci de la foscor, calmant les criatures i tornant a dormir - encara que siguen un parell d'hores seguides. Tot passa, i això em reconforta. 

Però tot passa per deixar enrera estos moments més durs i difícils, però tot passa també per deixar enrera los moments més bonics que - com los altres - tampoc tornaran. Les manetes que t'agafen lo dit mentre mamen, los somriures quan els dius tonteries, les mirades plenes de tendresa que busquen captar cada instant. La seua pell, la seua innocència, la seua màgia. 

Això també passa i només cal que mire els meus altres dos fills, que s'han fet grans de cop, per a ser-ne conscient. I quan hi penso, una barreja de nostàlgia i orgull m'envaeix lo cor. Perquè el temps no para i tot passa, ells creixen i aprenen de la vida. Amb tu al seu costat, que també canvies i t'adaptes a tot lo que es posa per davant. Tot passa. Lo bo i lo dolent. Exprimi'm lo present al màxim. Tot passa, la vida també. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.
10/06/2020
No saps com, de cop, les constel·lacions s'alineen i els dos s'entretenen fent alguna cosa en silenci, sense crits, concentrats. Un fent per primera vegada un puzzle 'dels grans' i l'altre pintant el quadern de dibuixos.