,
05/11/2020
Maternitat
Despertars

En bucle

Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!). Sense horaris, sense pauses, sense excuses. 

Des de fa quatre setmanes - que és quan vam tornar de l'hospital a casa, després que les bessones estéssin 19 dies a la incubadora - em trobo immersa en este bucle tan familiar per a les que ja són mares. Un bucle que saps quan comença, però no quan acaba. Un bucle que no entén de dies de la setmana, hores del dia o estats d'ànim. Un bucle que et fa sentir en un món paral·lel on l'únic que fas és donar pit (o més ben dit, pits), sentir i intentar calmar plors i canviar 'panyals'. Un món - lo teu nou món - on has passat totalment a un segon pla i on tens la sensació que el teu voltant avança mentre tu t'has quedat parada. 

És cert que no és una percepció nova - amb los altres dos xiquets ja la vaig viure -, i sé que acaba passant i tot torna més o menys a la normalitat (sigue la que sigue), però no deixa de sorprendre'm com los primers mesos de la maternitat poden arribar a ser tan extenuants, tant física com psicològicament. I amb dos xiquetes, encara és més evident. Perquè tens dies bons en què has pogut mínimament descansar per la nit i tot sembla que haigue agafat un ritme, una energia, un 'flow' on tot flueix; però de cop, arriba una nit en blanc, una nit d'aquelles per oblidar en què no has pogut dormir ni 10 minuts seguits, i tot es capgira. I el dia es converteix en plors (per mal de panxa, per gana, per ves-a-saber-què) que, sumats al cansament acumulat, t'endinsen encara més en este bucle en què s'ha convertit lo teu nou dia a dia. 

Tot i això, evidentment, tires endavant. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pensant que demà serà millor que avui, desitjant que esta nit dormiràs més que la nit d'ahir. Convençuda que este bucle - que ara sembla interminable -, trobarà la manera de convertir-se en lo bonic record de quan vas aprendre que l'amor no té límits. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

15/09/2021
'Que lents que passen els dies, però que ràpid que passen els anys'. L'altre dia sentia esta frase i, aproximant-se el primer aniversari de les bessones, vaig sentir-m'hi molt identificada.
23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.