Jump to navigation
Més d'un mes intentant trobar l'equilibri dins de casa. Amb dies més bons i altres de no tan bons. Teletreballant com podem, cuidant dels petits i buscant la manera que tot aquest temps de confinament familiar sigui productiu i inspirador. Fins ara ho hem portat prou bé, amb moments de tot, però superant els dies amb prou bones sensacions. Avui, però, l'esgotament s'ha començat a entreveure. L'intent constant de trobar aquest equilibri entre el teletreball i "l'escola a casa" que a partir d'aquesta setmana s'ha sumat a la ja prou complicada situació familiar, crec que ens ha superat. Ens falten hores, energies i ganes.
Creure que es pot combinar tot, amb dos xiquets de 5 i 2 anys que fa 34 dies que no surten al carrer, és surrealista. Una quimera que qui té fills sap que és impossible. No se'ns pot demanar tant als pares, que fem tot el que podem per conviure en aquesta situació excepcional, intentant a més treure la part positiva de tot. Ho intentem, però les energies se'ns acaben i és molt difícil, en aquestes circumstàncies, trobar l'equilibri suficient per portar-ho mínimament bé. Farem el que podrem. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
