Jump to navigation
En teoria, si no s'allargués l'estat d'alarma (que segurament es farà demà), avui seria el penúltim dissabte que estaríem confinats a casa. El penúltim! En una setmana, s'hauria acabat, d'alguna manera, aquesta situació excepcional i que ja ens està desgastant les energies a grans i petits. Com tots sabem, el més provable és que no sigui així i que, de dissabtes, encara ens en quedin alguns més sense poder sortir. Però diràs que sembla que es vegi una llum - molt petita, però llum - al final del túnel. Ja tothom parla de la desescalada, gradual, controlada, progressiva, però al cap i a la fi desescalada, desconfinament. I això, sincerament, t'omple d'energies per aguantar i seguir endavant.
Mentrestant, aquí seguim passant els dies com podem. Jugant, mirant pel·lícules, distraient-nos amb el que sigui, aprenent, compartint i, en definitiva, vivint el confinament familiar el millor que sabem. Es fa costa amunt, però com deia abans, pensar que tot això està arribant al final (o al semi-final) ens ajuda a superar cada dia. Ja queda menys! Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.