,
04/05/2020
Maternitat
Jugant amb plastilina

53/60: Pares, professors i supervivents

Avui molts treballadors tornaven a la feina, després de dies de teletreball o de dies directament sense treballar confinats a casa. Això sí, els que tenen petits a casa - recordem sense escoles ni llars d'infants obertes - no sé com ho hauran fet perquè la conciliació, en aquestes circumstàncies, de la feina amb la família és impossible. O vas a treballar o et quedes amb els teus fills. O, si tens sort, els deixes amb algun familiar (ja sigui parella, avis o tiets que es puguin quedar a casa) o, si hi tens molta confiança, amb algun veí o veïna que se'n pugui fer càrrec. Si no és així, jo no ho entenc. 

En el nostre cas, per exemple, podem seguir fent teletreball, però no podem tornar a la jornada laboral d'abans del confinament. Ens l'hem de partir amb la parella: un treballa al matí i l'altre es queda amb els petits; i a la tarda, a l'inrevés. Almenys, tenim aquesta possibilitat i la flexibilitat d'horaris ens permet adaptar-nos d'alguna manera a les circumstàncies, però evidentment, amb una reducció d'horari i, per tant, de sou. Si ja era prou complicada la conciliació familiar abans d'aquesta crisi sanitària, en aquestes condicions és pràcticament una utopia. Els pares, convertits també en professors amateurs des de fa una setmanes, ara ens hem transformat en supervivents laborals perquè o canvia alguna cosa o tot a la vegada és impossible. Veurem com evoluciona tot plegat. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

01/05/2019
Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals).
20/03/2019
Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea.
26/02/2019
Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar.
30/01/2019
No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble.
13/01/2019
Quedar a partir de les 20h s'ha convertit en missió impossible.
19/12/2018
És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu.
29/11/2018
Quantes vegades hem sentit a parlar de parelles que, en moments de crisi, han decidit tenir un fill per veure si així superaven els problemes i tiraven endavant amb la relació. Quin gran error!