,
11/05/2020 - 00:00
Maternitat
Dinant en taules separades a casa els meus pares

60/75: Una mica de la vida d'abans

Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?". Ahir els havia dit que hi aniríem, però amb la condició que fes bon dia per poder estar fora a l'aire lliure i els grans complir, dins del possible, les distàncies establertes. Efectivament, feia sol i ha fet bon dia, així que cap a l'hora de dinar, hem pujat els quatre al cotxe (una cosa tan habitual abans, avui era tota una proesa!) i hem fet un camí tan familiar com excepcional avui. Es notava que hi havia més gent pel carrer, cues a les entrades de les botigues i terrasses plenes. Ha estat una sensació estranya, com si haguéssem viatjat en el temps o a un altre país, i hi haguéssim tornat amb una mirada diferent. 

L'arribada a casa dels iaios ha estat emocionant. Els petits estaven ansiosos per baixar del cotxe i jugar amb les joguines que allí tenen, per veure els iaios tot i saber que no els podien abraçar, per tornar a una casa que es coneixen com la seva, però aquesta vegada amb la sensació de descobrir-la de nou. Tornar a veure els pares físicament, sense pantalles pel mig, ha sigut molt emotiu. Notar-los tan a prop, després de tant temps tenint-los tan lluny, ha sigut preciós. I hem fet com si, en lloc d'un dilluns, fos un diumenge dels de dinar familiar, tot i no estar la família al complet. Un dilluns-diumenge de dinar familiar a mitges, en taules separades (una per unitat familiar) i amb el pensament permanent a la germana i el cunyat (i la nova nebodeta) que, com viuen en una altra regió sanitària, no han pogut compartir trobada amb nosaltres. Un dia i un dinar que ha sigut un petit tast de la vida d'abans, un "remember" a mitges d'allò que ens era tan habitual i que, de cop, s'ha convertit en tan excepcional. I no em puc treure del cap el desig de repetir-ho de nou, per tornar a sentir-ho, això sí, amb la imperiosa necessitat de compartir-ho amb la família al complet. Esperarem, aquest dia arribarà i llavors sí que serà totalment màgic. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

04/11/2018 - 00:00
Ser una bona mare. Educant-los en valors. Ni massa permissiva ni massa restrictiva. Sent divertida, carinyosa i dolça. Però també sent ferma i ensenyant en el respecte i els límits. Sabent trobar l'equilibri.
15/10/2018 - 00:00
L'altre dia, en una conversa informal entre amigues, vaig sentir dir que ara està molt de moda això que les mares expressin tot el que no els agrada de la maternitat.
28/09/2018 - 00:00
Et mires a l'espill i, és la veritat, no t'agrada lo que veus.
17/09/2018 - 00:00
Està clar que un fill et canvia la vida. Això és inqüestioniable. Hi ha dies que ho portes millor i altres que no saps què fer per sentir-te una mica feliç en lo teu dia a dia.
05/09/2018 - 00:00
Si no és pels còlics, és per les dents. O perquè té sed, s'ha fet caca o li fa temor la foscor.
29/08/2018 - 00:00
És així. A partir del positiu de la prova d'embaràs, tot canvia. Ja res tornarà a ser igual. Hi ha un abans i un després. I en aquell moment, no n'ets gens conscient. Gens.