,
11/05/2020 - 00:00
Maternitat
Dinant en taules separades a casa els meus pares

60/75: Una mica de la vida d'abans

Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?". Ahir els havia dit que hi aniríem, però amb la condició que fes bon dia per poder estar fora a l'aire lliure i els grans complir, dins del possible, les distàncies establertes. Efectivament, feia sol i ha fet bon dia, així que cap a l'hora de dinar, hem pujat els quatre al cotxe (una cosa tan habitual abans, avui era tota una proesa!) i hem fet un camí tan familiar com excepcional avui. Es notava que hi havia més gent pel carrer, cues a les entrades de les botigues i terrasses plenes. Ha estat una sensació estranya, com si haguéssem viatjat en el temps o a un altre país, i hi haguéssim tornat amb una mirada diferent. 

L'arribada a casa dels iaios ha estat emocionant. Els petits estaven ansiosos per baixar del cotxe i jugar amb les joguines que allí tenen, per veure els iaios tot i saber que no els podien abraçar, per tornar a una casa que es coneixen com la seva, però aquesta vegada amb la sensació de descobrir-la de nou. Tornar a veure els pares físicament, sense pantalles pel mig, ha sigut molt emotiu. Notar-los tan a prop, després de tant temps tenint-los tan lluny, ha sigut preciós. I hem fet com si, en lloc d'un dilluns, fos un diumenge dels de dinar familiar, tot i no estar la família al complet. Un dilluns-diumenge de dinar familiar a mitges, en taules separades (una per unitat familiar) i amb el pensament permanent a la germana i el cunyat (i la nova nebodeta) que, com viuen en una altra regió sanitària, no han pogut compartir trobada amb nosaltres. Un dia i un dinar que ha sigut un petit tast de la vida d'abans, un "remember" a mitges d'allò que ens era tan habitual i que, de cop, s'ha convertit en tan excepcional. I no em puc treure del cap el desig de repetir-ho de nou, per tornar a sentir-ho, això sí, amb la imperiosa necessitat de compartir-ho amb la família al complet. Esperarem, aquest dia arribarà i llavors sí que serà totalment màgic. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

01/05/2019 - 00:00
Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals).
20/03/2019 - 00:00
Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea.
26/02/2019 - 00:00
Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar.
30/01/2019 - 00:00
No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble.
13/01/2019 - 00:00
Quedar a partir de les 20h s'ha convertit en missió impossible.
19/12/2018 - 00:00
És increïble com, en un sol dia, pots arribar a passar per tants estats d'ànim diferents. De sentir un amor absolut només de mirar-los, a sentir-te la persona més infeliç del món per no tenir un moment només per a tu.
29/11/2018 - 00:00
Quantes vegades hem sentit a parlar de parelles que, en moments de crisi, han decidit tenir un fill per veure si així superaven els problemes i tiraven endavant amb la relació. Quin gran error!