,
24/05/2020
Maternitat
El fill gran ensenyant un niu d'ocells

73/75: Ja hem sortit del niu

A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses. Recordo les setmanes en què no podíem sortir pràcticament per res, només comprar menjar i imprescindibles urgències, i penso en l'estranya percepció de viure en una bombolla, dins d'un bucle que no sabíem fins quan duraria. En canvi, el sol fet d'haver pogut sortir, ja a la fase 0 i sobretot a la fase 1, i d'haver pogut parlar cara a cara - amb mascareta o a dos metres de distància - però parlar en persona i compartir espai físic amb familiars i amics ha estat alliberador, tranquil·litzador, oxigenador per al cos i sobretot per a la ment. Ens hem tornat a sentir lliures, d'alguna manera, a ser prudents, però també a ser humans, socials, a ser la comunitat que no hem deixat mai de ser. 

D'alguna manera, hem sortit del niu on ens havíem protegit per tornar a volar i retornar a la nostra vida d'abans. Poc a poc i amb limitacions, però sentint-nos prou forts com per avançar i tirar endavant. Per nosaltres, però sobretot pels nostres petits, perquè ho han portat molt bé i mereixen tornar a sentir la seva essència, a connectar amb el seu voltant i a comprovar que la vida que durant un temps s'ha paralitzat torna a moure's. Ànims, famílies i benvinguda fase 2! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".