,
24/05/2020
Maternitat
El fill gran ensenyant un niu d'ocells

73/75: Ja hem sortit del niu

A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses. Recordo les setmanes en què no podíem sortir pràcticament per res, només comprar menjar i imprescindibles urgències, i penso en l'estranya percepció de viure en una bombolla, dins d'un bucle que no sabíem fins quan duraria. En canvi, el sol fet d'haver pogut sortir, ja a la fase 0 i sobretot a la fase 1, i d'haver pogut parlar cara a cara - amb mascareta o a dos metres de distància - però parlar en persona i compartir espai físic amb familiars i amics ha estat alliberador, tranquil·litzador, oxigenador per al cos i sobretot per a la ment. Ens hem tornat a sentir lliures, d'alguna manera, a ser prudents, però també a ser humans, socials, a ser la comunitat que no hem deixat mai de ser. 

D'alguna manera, hem sortit del niu on ens havíem protegit per tornar a volar i retornar a la nostra vida d'abans. Poc a poc i amb limitacions, però sentint-nos prou forts com per avançar i tirar endavant. Per nosaltres, però sobretot pels nostres petits, perquè ho han portat molt bé i mereixen tornar a sentir la seva essència, a connectar amb el seu voltant i a comprovar que la vida que durant un temps s'ha paralitzat torna a moure's. Ànims, famílies i benvinguda fase 2! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.