,
02/06/2020
Maternitat
Investigant les fulles del mangraner

82/87: Dies 'non stop'

De 8 del matí a 9 de la nit (més o menys), els meus petits consumeixen tota l'energia que tenen al cos sense parar quiets. Només despertar-se, amb les piles ben carregades, ja comencen a voler fer coses: ja sigui preparar-se el Cola-Cao, vestir-se i evidentment posar-se les 'sabates corredores' (no sigui cosa que vagin lents), pujar dalt les motos i fer carreres pel passadís o senzillament moure's. Moure's constantment. En algun moment, s'asseuen a una cadira o al terra per llegir un conte, fer un puzzle o jugar a Lego's, però si no, el seu estat natural és estar en moviment. Només de mirar-los, a vegades, ja em canso. Jo que necessito, de quan en quan al llarg del dia, algun moment de descans, de parar i respirar, per agafar energies per seguir amb el dia. I ells, en canvi, exprimeixen al màxim cada minut, sempre voldrien més, mai pararien. 

En realitat, és una intensitat bonica, en el sentit que aprofiten cada dia de les seves vides fins que no poden més, amb la curiositat dels infants, amb les ganes d'aprendre, passar-s'ho bé i no avorrir-se. Per als que ja som més grans, però, aquesta intensitat ens sol esgotar a les últimes hores del dia. Perquè ja no ens queden tantes energies (ni paciència) i perquè necessitem una pausa, en aquest 'non stop' diari que mai s'acaba. I així cada dia, cada setmana, cada mes. Buscant moments per parar mentre es fan les 9 de la nit i poder descansar, si tot va bé, fins l'endemà. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.
10/06/2020
No saps com, de cop, les constel·lacions s'alineen i els dos s'entretenen fent alguna cosa en silenci, sense crits, concentrats. Un fent per primera vegada un puzzle 'dels grans' i l'altre pintant el quadern de dibuixos.