,
20/03/2019
Maternitat
Xiquets als gronxadors

Escapades familiars

Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea. Una maleta amb la roba (per si fa fred o calor, de recanvi per si s'embruten - més que menys per si de cas -, pijames, jaquetes i sabates); una altra bossa amb tot lo del bany (raspall i pasta de dents, sabó i xampú, crema hidratant, secador de cabell i colònia); sense oblidar-te de les tovalloles, les mantes per si fa fred, els medicaments per si es posen malalts i els quatre joguets preferits per distreure'ls durant el viatge. Ah! I també alguna cosa de menjar per si els entra la gana i un parell de botelles d'aigua per si tenen set. 

La teua maleta, evidentment, és secundària. Quatre coses imprescindibles (roba, pijama, necesser i carregador de mòbil) i cap al cotxe que ja feu tard. Les tres hores de viatge passen prou bé, tot i que a la mitja hora de sortir de casa ja pregunten 'Quant falta per arribar?'. Paciència, et dius. I sí, paciència és el que necessitaràs tot el cap de setmana: per adormir-los (estan emocionats pel viatge i, a més, dormen en lliteres, tota una aventura!); per distreure'ls durant tot el dia amb activitats que els agradin (lo de visitar poblets bonics o prendre alguna cosa amb calma a una terrassa no entra als seus plans - això sí, als gronxadors s'hi estarien hores!); per a que mengin tranquils i sense muntar cap drama als restaurans (per què és tan difícil?) 

En resum. L'escapada familiar que visualitzaves tranquil·la, per desconnectar i tornar amb energies renovades i tots feliços i contents es converteix (que il·lusa eres!) en un cap de setmana estressant, esgotador i interminable. Amb moments divertits, descobertes boniques i complicitats impagables. Però també amb moments irritants, nervis a flor de pell i cansament evident. I, en arribar a casa (per fi!), encara et queda desfer maletes, tornar-ho tot a lloc i mentalitzar-te que demà torna a ser dilluns. 

Per sort, en el record només es quedaran les anècdotes, els moments bons i les fotos divertides. Perquè encara que hagi estat un cap de setmana intens (molt intens!), ha estat una escapada familiar diferent. En què heu sortit de la rutina i us heu trobat amb situacions noves, horaris canviats i experiències inesperades. Ha estat una escapada familiar especial i, com tot en aquesta nova vida de mare millennial, ho has intentat viure (i disfrutar!) tant com has pogut. Això sí, tornar a casa ha estat el millor i imprescindible final. Fins la propera escapada! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".