Jump to navigation
Quedar a partir de les 20h s'ha convertit en missió impossible. Abans de ser mare, era l'hora que més t'agradava perquè podíeu fer unes cerveses amb tranquil·litat, fer un mos si la conversa i l'ocasió ho portaven i acabar, inclús, sortint de festa improvisada - que, tots ho sabem, és quan més es xala -. Ara, les 20h són sinònim de banyera, pijama, sopar i dormir. Pots quedar abans - sempre i quan los xiquets es queden amb algú altre o no us importe tenir una conversa intermitent, constantment interrompuda i tot menys relaxada - o quedar a partir de les 21h - sempre i quan los xiquets es queden amb algú altre o no us importe trobar-vos al teu pis, conversar sense fer massa soroll (los xiquets dormen!) i, evidentment, sense massa cerveses ni festa improvisada.
Hi ha dies, però, que t'ho pots combinar i, de cop, tornes a sentir aquella llibertat de fer unes cerveses sense pressa, de xerrar de coses que no tenen res a veure en panyals, biberons i nits sense dormir, de relaxar-te i no pensar en res més que en aprofitar estes hores (valuosíssimes!) que tens per davant i que tant trobaves a faltar. Al costat de les persones que formen part de tu, que voldries vore més i escoltar millor, que sents que a vegades s'allunyen perquè heu agafat camins diferents, però per als qui, tot i que ara et sigue difícil quedar a partir de les 20h, sempre trobaràs un moment. Perquè, a més de ser mare, continues sent amiga. Perquè, a més de ser amiga, necessites seguir sent tu.
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.